Àfrica comença als Pirineus

No acostumo a ser d'aquells que valoren més tot el que ve de fora que no pas el que tenim aquí; més aviat al contrari, m'agrada el país on estic malgrat que això no m'impedeix criticar a vegades el que crec que es pot fer millor, però ahir vaig estar en un lloc que em va fer pensar en la setència del títol del post d'avui.

Com sabeu, la meva vida laboral passa ara per dur una sucursal al Parc Científic d'una empresa amb seu central a Cardiff. Per poder operar lliurement aquí i que ens donin un NIF cal que el cap de l'empresa, britànic ell, obtingui el NIE (Numero de Identificación de Extranjero). Fins aquí res, burocràcia.

Em dirigeixo a l'oficina d'immigració o estrangeria (no sé ben bé ara com s'anomena). Està a Jaume I a l'alçada de la Plaça Constitució, allà on abans hi havia el Govern Civil i on s'expandien abans els DNI. Quan m'acosto allà el primer que penso és que els immigrants ja no fan cua com feien abans al mateix carrer...penso que potser és que ja no n'hi ha tants fent tràmits...error...a dins veuré una mena de nau amb un mínim de 200 immigrants asseguts pacientment (amb això hem millorat) esperant que arribi el seu torn.

L'oficina de immigració està just al que abans era el parking soterrani de l'edifici...i l'única diferència és que hem canviat els cotxes oficials per immigrants...ahhh i un parell de Guardies Cívils que s'aixequen de les seves cadires quan veuen que pel pas de seguretat (similar al dels aeroports, que piten amb es coses metàl·liques) passa un servidor despertant el xiulet del detector. Em trec jaqueta, cartera, rellotge...però segueix pitant; quan vaig per treure'm el cinturó em diuen que no cal i que segueixi endavant...primera diferència amb l'immigrant: al que venia just darrera meu se li queden la jaqueta i la bossa i li diuen que li tornaran en sortir...

Mentre espero a la cua d'informació on hi ha una funcionària que ens ha de donar un paperet aquells d'esperar torn veig com a banda i banda de la cua (no massa nombrosa, per sort) hi ha estufes i ventiladors destripats a un costat (trencats, espatllats, amb cables per fora...) i arxivadors d'aquells permanents mal amuntegats i carregats d'humitat a l'altre costat...aquí és on em ve al cap el títol del post. No hi trobo explicació a l'estat d'aquest antre...l'única, potser, és fer veure a l'immigrant que aquí no tot és disseny i modernitat i potser així creuen que els immigrants giraran cua i retornaran al ´país d'origen, si no,  no entenc aquesta deixadesa en un edifici "oficial".

Segona diferència amb l'immigrant: la funcionària que hi ha davant nostre: en sentir la meva pregunta feta en català alleugereix el rostre i em dóna la informació que necessito sense la necessitat de fer cua. Bé, la cua l'haig de fer igual a dalt, a la comisaria de la Policia Nacional que és qui m'expedirà el NIE pel cap de l'empresa i on em dirigeixo perquè m'informin bé. Una curiositat, de les 8 persones amb les que vaig parlar en aquell edifici (funcionaris i guàrdies civils) només la funcionària a la que he fet esment al principi d'aquest paràgraf es dirigeix a mi en català...veieu com el castellà està en perill?

En sortir d'aquell edifici tètric i veure la llum del dia assolellat que hi havia ahir a Girona tinc la sensació de que n'he fet prou via en fer les gestions...i això que he estat quasi una hora entre les tres cues que vaig haver de fer, possiblement perquè un 95% dels immigrants que hi havia allà ja hi eren abans d'arribar jo i encara hi són en sortir-ne (ep, que no es malinterpreti, realment les cues que havien de fer ells i jo eren diferents, aquí si que no va haver-hi tracte de favor eh?).