Pels que em coneixeu (i pels que em patiu) ja sabeu que sóc una persona força activa i sempre estic fent coses (ni que sigui llegir una de les moltes revistes a les que estic subscrit), per mi és estrany estar al sofà "sense fer res"... doncs ahir, el meu sofà exercia sobre mi una descomunal força atractiva que no em deixava aixecar-me d'ell.
A la tarda vam sortir amb els nens a donar una volta, amb cotxe perquè estan una mica piocs i la temperatura era de 2ºC, però tot i així havíem de sortir (ja feia 48 hores que no sortien de casa, i això tampoc és bo). Un cop vam tornar a casa, cap a les 6, em vaig asseure al sofà i no em podia pas aixecar, vaig tenir una tarda-vespre d'aquelles que em feia mandra tot: mandra de preparar els sopars, mandra de rentar el plats, de donar menjar als nens, uf..... quina tarda
Gràcies, però, que avui els nens han dormit tota la nit...i això ha estat el millor carregador de piles possible. No fa pas massa que m'he aixecat i possiblement la bateria encara no està al 100%, però com que avui començo una setmaneta de vacances hi posarem remei. L'aire del Pirineu m'està esperant...apasiau que me'n vaig a preparar la bossa (que un altre dels danys col·laterals de la tarda d'ahir és que no vaig tenir esma per fer-me la maleta).
doncs tapeu-vos que fa fred al pirineu!!!
ResponElimina