tot canvia, res canvia, mira el tren, mira la via

Avui aprofito una gran frase que crec que apareixia en una cançó dels admirats (cada cop més amb la perspectiva que et dóna el pas del temps) Sopa de Cabra, per reflexar una mica les sensacions que vaig tenir ahir diumenge.

Des dels mitjans de comunicació ens han advertit, informat, sobre la pujada de preus en tots els serveis (bé, excepte en telefonia perquè potser no es pot pujar més, clar); així doncs, la palma se l'endú la llum que puja quasi un 10% però el gas, peatges, transports públics (AVE inclòs)... i d'altres pugen entre un 2 i un 4%. No diré que fins aquí bé perquè no ho trobo gens bé, i més quan moltes d'aquestes empreses mostren uns beneficis en acabar l'any que, personalment, crec que se'ls hauria de caure la cara de vergonya per pujar uns impostos que afecten el ciutadà que prou malament s'ho està passant. I tal com va dir el ministre, potser si que equival a un cafè la pujada en si, però estem parlant de imatge...i potser en aquests temps d'estrènyer el cinturó no caldria que Endesa i d'altres s'engreixessin a costa nostre.

I més quan després le ciutadà no veu que els impostos serveixen per millorar el país. Ja sé que potser barrejo peres amb pomes, però ahir, un cop més, la sanitat pública d'aquest país em va decebre. Ho faré curt i ras perquè l'afectada era la meva dona i se li ha de respectar una mica (una mica eh?) la privacitat.

Ahir a la 1 del migdia decidim anar a urgències a Figueres perquè té un dolor molt fort a les dues cames i com que sospita que és per una baixada de ferro (ella sempre n'ha estat delicada) i necessitem una més que probable analítica hem d'anar a la capital empordanesa perquè a Roses, en diumenge, no fan analítiques. Hora i vint minuts esperant a una sala d'urgències amb potser, una dotzena de pacients més; un rètol abans d'entrar a la sala on diu clarament que els pacients s'atendran per ordre de gravetat i no per ordre d'arribada.

Fins aquí OK. El criteri és seu, però clar, per exemple van entrar abans uns nens que estaven fent el tonto (i, perquè no dir-ho) molestant en certa manera la gent que estava a la sala esperant (per tant, molt malament no devien estar) que no pas la meva dona, que amb prou feines podia resistir el dolor. Però com que això és el seu criteri no m'hi posaré.

Ara bé, el paper del metge si que és criticable, un noi jovenet (de la meva edat vaja...o sigui jovenet jeje), sudamericà amb nom de telenovel·la....i una poca empatia que indignava. Entenc que estiguin cansats, putejats per treballar en diumenge, potser malpagats...poseu-hi les raons que vulgueu...però aquest metge caldria que no oblidés que els pacients no estan allà per gust i després de gairebé una hora i mitja d'espera la pacient es mereix una mica d'empatia (ja no dic simpatia per no demanar massa). I bé, ni analítica ni res per l'estil, barreja d'analgèsics i si en tres dies no ha passat ves al metge...collons, això si que és un diagnòstic i lo demés són tonteries...

Bé, paro perquè he dit que volia ser curt i ras i ja m'estic embalant...menys mal que tenim també mutua privada, una manera ben aprofitable d'invertir els diners, perquè amb la salut no s'hi juga.