Emili Duró

Quin personatge!!! Ahir al twitter vaig veure algun post anunciant (i recomanant) veure l'entrevista a aquest personatge que farien a BFN (el programa d'en Buenafuente a La Sexta). La casualitat, o el destí, va fer que malgrat no hi pensés més, al vespre, la meva dona fent zàpping, va coincidir amb just l'inici de l'entrevista, i allà ens vam quedar enganxats tots dos.

Llicenciat en Econòmiques per la UAB, master en Administració d'empreses, ha estat professor col·laborador en diverses universitats, assessor de diferents empreses, etc... i d'ençà uns anys va crear la seva pròpia empresa de "coaching". Suposo que més o menys coneixereu aquest concepte que s'ha posat tant de moda en els últims anys. Un coach no és un psicòleg, ni un professor, ni un animador, etc...però té una mica de tot. Podríem dir que un coach és aquell professional que ajuda a explotar les teves qualitats que sovint un té amagades, i això és molt important per superar un moment complicat, per augmentar el teu rendiment, per aprendre a gestionar les teves emocions, etc.

Doncs vaja exemple que és el sr. Duró. Vaig quedar impressionat de la passió que posa en les seves paraules, com de vivències sencilles n'extreu conseqüències vitals, la manera que té de parlar, de gesticular, com és capaç d'anar d'un  tema a un altre sense deixar de perdre la coherència en el discurs. De veritat que us recomano que poseu el seu nom en el youtube i escolteu alguna de les seves xerrades, entrevistes, etc.

Sabeu que una de les qualitats que més autovaloro (tot i que sigui lleig dit per un mateix) és el meu optimisme, si, tinc molts defectes (moltíssims) però també la virtut de veure sempre el got mig ple. Després de sentir l'entrevista al sr. Duró d'ahir a BFN encara que sento més reforçat en aquesta actitud que tinc davant la vida. Ser optimista et permet superar millor les èpoques dolentes, serveix per aprendre a valorar les petites coses, en fi, per tenir una millor actitud en el dia a dia i, a la llarga, poder complir millor els objectius i reptes que un mateix es posa.

La seva entrevista està plena d'anècdotes, detalls, vivències...per exemple va explicar una mena d'història extreta d'un llibre de l'Eduard Ponset que és d'aquelles que sempre més recordaré. Parlava del fet de que a la sabana, si una manada de gaseles és atacada pels lleons les gaseles comencen a còrrer, una d'elles no escaparà perquè caurà en mans dels lleons que la devoraran; quan això passi la resta de gaseles seguirant menjant i bevent (just el que feien abans de ser atacades pels lleons). Si enlloc de gaseles fóssim els humans els que corríssim davant dels lleons, un cop un de nosaltres fos atrapat pels lleons la resta seguiríem corrent pensant que el proper seríem nosaltres, pensant en el que podia haver passat, etc... per tant, no ens treuríem l'angoixa de sobre...i això dificultaria arribar a la felicitat.

No està malament no? Doncs apa, a ser feliços amics!!!