dormir poc

Fa de mal dir el número d'hores que un hauria de dormir. Tota la vida s'havia dit que un mínim de 8 hores seria el més saludable, tot i que últimament han sortit estudis que diuen que amb 7 hores l'organisme pot funcionar perfectament. Crec, però, que com moltes coses a la vida, cada persona un món i pot haver-hi gent que necessiti més hores i d'altres que en dormiran 5 o 5 i mitja i a l'endemà rendiran igual.

Personalment mai he estat de dormir massa. Home, sempre hi ha un límit, però si he dormit unes 5 hores ja em dono per satisfet, tot i que miro de dormir-ne unes 6 i mitja o 7. Suposo que podríem dir que de la necessitat n'he fet un hàbit i que tenir uns fills que dormen poc fa que de retruc un s'hagi acostumat a no dormir massa hores tampoc.

Bé és cert que, segons el meu punt de vista, tenim un cos que s'adapta a qualsevol cosa, i n'estic segur que el meu cos, en certa manera, ha estat capaç d'adaptar-se a les poques hores de son. Dormiré només 6 hores, i encara, partides (no d'un "tirón") però el meu cos haurà descansat l'equivalent a 7 o 8 hores. I això reconec que és una sort.

Si algú llegeix això i pateix insomni espero no és molesti, simplement us explico el meu cas. Entenc que ha de ser molt fotut voler dormir i no poder. Alguna nit, molt de tant en tant, m'ha passat això de voler dormir i no poder, només mirant el rellotge amb l'angoixa de que encara no he clucat ull, i entenc que és fotut per qui li passi sovint.

Tornant al que dèiem d'adaptació, quan era més jove (molt més jove) si per alguna cosa em despertava a la matinada normalment ja no podia dormir més, feia voltes i voltes al llit per acabar-me aixecant; ara, en canvi, si els nens s'han despertat a les 6 i 10 (i tornen a dormir després)  i el meu despertador està a les 6:30h (que és el que està posat els dies feiners) sóc capaç d'estirar-me i dormir els 10 minuts de rigor que falten.

M'agrada aixecar-me aviat, fer-me un suc de taronja-pomelo-llimona en dejú, encendre l'ordinador i la nespresso, i esciure el bloc; si després em dona temps abans de les 8 o llegeixo una mica o miro d'estudiar una mica d'anglès (tot i que per això últim sempre trobo una excusa o altra per no posar-m'hi al 100%). Normalment durant aquesta estona, si no abans, els nens s'hauran despertat, près el biberó amb llet, etc... A les 8 s'aixecarà la dona i apa, a començar la rutina.

Com veieu no em queixo per dormir poc, de fet, en certa manera, ho faig perquè vull (sóc molt actiu, potser massa) i més si com avui el fet de dormir poc ha estat fruit que ahir vaig tenir un sopar amb amics que fèia molt que no veia, en un local que fèia molt temps que no anava (el Zampanzar...en un post d'octubre en teniu una referència), i és que malgrat després havia de pujar de Girona a Roses amb cotxe m'ho vaig passar tant bé que el rellotge va volar. Però no passa res, com es diu en aquests casos "qui és prou gran per sortir ha de ser prou gran per rendir a l'endemà".