Quan el vam anar a deixar a les 9 del matí l'escena que vaig veure em va recordar moltíssim a "mis años mozos", quan cada festa i festeta (Nadal, Setmana Santa, Estiu) participava en alguna activitat de lleure, com a monitor em refereixo.
Als 19-20 anys em vaig treure el curs de Monitor del Lleure. Va ser a Banyoles, amb una bona colla amb la que vam fer força pinya, malgrat que el temps ens ha anat separant. Recordo moltes coses d'aquell curset, per exemple, com que em vaig fer un esquinç de turmell jugant a bàsquet i vaig anar lesionat a les convivències que vam fer a Sant Esteve de Guialbes (mai més he tornat a aquest poble, ho hauré de fer) doncs em van fer servir per "practicar" com s'havia d'integrar els nens amb discapacitat en l'activitat normal del grup. O el dia que vam fer una "performance" de improvització: davant de tot el grup (uns 25 participants) vaig haver d'improvitzar una entrevista: l'entrevistador era el formador que teníem, en Pep, i jo l'entrevistat: vaig haver de jugar un paper prou curiós...durant 20' d'entrevista havia de defensar els beneficis de tirar-se gasos (he estat fi eh?, no he dit pets!!).
Ja amb el títol amb mi vaig començar a treballar de seguida amb una empresa de lleure, "E-2",que tot just començaven, malgrat que la Montse i en Francesc, les dues ànimes de l'empresa, ja tenien experiència anterior. M'enrecordo encara pintant el local que van obrir pocs anys després, la Ludoteca, a la pujada de Montilivi, el primer local d'aquestes característiques que hi havia a Girona. Però sobretot, on si que vaig pencar anys i anys per la mateixa empresa va ser orgnitzant/coordinant/dirigint els casals de Aiguaviva.
Va ser tot un repte que em van plantejar els de "E2", i ja sabeu que els reptes m'agraden. Teníem l'encàrrec d'organitzar un casal, me'n recordo que era el de Nadal, i si ens sortia bé (les experiències que havien tingut els darrers anys es veu que cada cop anaven pitjor) teníem el compromís de l'Ajuntament que seguiríem organitzant les activitats en edicions successives. Me'n recordo que al primer casal només vam ser 2 monitors, l'Eva i jo (de què se n'haurà fet de l'Eva?), perquè hi havia una quinzena de nens...i al final ja vam acabar essent un equip de 6-8 monitors perquè vorejàvem els 100 inscrits, venien fins i tot de poblacions veïnes!!!
Durant aquells anys vam viure el canvi d'emplaçament (de l'escola vella a la flamant escola nova), que alguns dels primers nens grans que van participar van acabar en les darreres edicions fent de pre-monitors, i també moments tristos com la repentina mort de la Inés, la cuinera que ens feia el menjar a la mateixa escola cada dia de Casal (i que ens posava extra de formatge als macarrons)...i que en un cap de setmana enmig d'un casal d'estiu ens va deixar.
En fi, acabo d'escriure el post...i repassant tots aquests records ara em sento una mica més gran jajaja, ara és el moment de que sigui el meu fill que gaudeixi del treball dels sovint no massa ben valorats (i no només econòmicament) monitors d'esplai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada