marejat

El mareig és una patologia resultant d'una sèrie de trastorns neurovegetatius. L’equilibri es veu amenaçat quan les acceleracions, les corbes o les aturades sobtades activen els nostres receptors laberíntics cinegètics, que reben senyals contradictoris de diferents centres sensorials. El resultat és la sensació que definim com a mareig. El nom clínic d'aquest trastorn és cinetosi, que correspon a qualsevol trastorn produït pel moviment. En aquest trastorn hi ha un important component personal, que fa que cada persona sigui particularment sensible o resistent a l'estímul creat pel moviment.

Això és el que diu la Viquipèdia. Són moltes les situacions en la vida en la que m'he marejat, i estic parlant en el sentit literal. Per exemple, algun dels dies, ja llunyans per desgràcia, en que anava a pescar amb el meu pare, a la seva barca (a veure si aviat repeteixo, el pescar no la marejada). Recordo que un dia hi vaig anar amb un amic, érem 3: el meu pare, jo (que m'havia pres una biodramina) i el meu amic que, xulo ell, va dir que no es marejava mai...no va passar ni mitja hora que estava tumbat a proa traient fins la primera papilla.

Un cop admeto que la marejada em va venir per excés de mam, en una "festa" de joventut feta un diumenge a les 4 de la tarda. Estic parlant de que igual tenia 20 anyets. En cotxe, amb els pares, de ben petites també em devia marejar, tot i que no recordo cap situació en concret.

Ahir, tornant del partit de bàsquet que vam jugar a Porqueres vaig tornar a sentir aquesta molesta sensació. És estrany. Si que és veritat que durant una estona vaig llegir una miqueta i que això, a priori, diuen que mareja però d'altres cops ho havia fet i res. De fet, els anys anteriors, estant a l'equip de bàsquet UNI Girona i jugant per totes les espanyes em vaig acostumar a llegir en avions, trens, busos i furgonetes. També és veritat que el conductor d'ahir (guàrdia civil retirat, "mañico y salao" com pocs) tenia un estil de conducció més propi d'un turisme que no pas d'un mini bus.

Però res, ni això va fer que al vespre anés a còrrer. Dues cullerades de sucre pur abans de sortir (per combatre el mareig si és que aquest era per una baixada de tensió) i 8 km per Roses; una bona dutxa, sopar , dormir i avui com nous. Apa doncs, anem a començar la setmana amb força, que si miro la feina que tinc per davant potser em tornarà a venir un mareig!!!