Fa escassament 3 dies a l'Eric Abidal, jugador francès del Barça, se li detectava un tumor al fetge, i ahir a la tarda, pràcticament 48 hores després, ja se l'operava.
Ser del Barça, formar part d'una entitat que és més que un club també té aquests avantatges, bàsicament dos. Primer, a nivell de detecció. Per estar en el món professional, els jugadors continuament estan passant controls rutinaris, i va ser en un d'aquests en el que es va trobar l'anomalia. El jugador no tenia cap símptoma (i si no recordeu els futboleros com estava jugant el paio) però en un d'aquests múltiples controls que han de passar es va veure que alguna cosa no anava bé.
L'altra gran avantatge és, obviament, a nivell de tractament. En principi l'operació havia de ser en temps récord, avui divendres, però fins i tot això s'ha avançat i l'operació va ser ahir. No vull pas comparar amb el temps que un ciutadà anònim ha d'esperar que hi hagi lloc a quirofan.
Total, que entre que es va detectar molt aviat, en l'estadi inicial, i que l'operació es va fer enseguida, tot portava a l'èxit en la intervenció, i sembla que així va ser. D'això és del que ens n'hem d'alegrar. Perquè el fet que l'Abidal no sigui un ciutadà anònim també ha fet que tots els seguidors culers i de l'esport en general sentissin, per un moment, que l'Abidal era parent seu. I això fa que se'n puguin extreure conclusions positives. Quan un famós té una malaltia d'aquestes es pot aprofitar per fer pedagogia i, per exemple, conscienciar de fer-se regularment "chequeos" (com seria en català?), qui sap la dels tumors que s'extirparien a temps si féssim això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada