voler el poder, arribar al poder

En la darrera setmana hi ha hagut un parell d'actuacions de polítics, o de càrrecs de confiança de polítics, que m'han impulsat a escriure aquest post. D'alguna manera, ambdós personatges queden una mica retratats, és com si en temps de carnaval i de disfresses, en aquest cas, se'ls hagi caigut la careta i, malgrat que en els dos casos les seves actuacions no són il·legals si que són, en certa manera, millorables.

Joan Aregio és el nou director del Servei Català de Trànsit. Dilluns va entrar en vigor la nova limitació de velocitat a 110 km/h en autovies i autopistes. Divendres passat el sr Aregio era entrevistat a "El món a RAC1" per en Jordi Basté. El final d'entrevista fou apoteòsic: en Basté li pregunta que dilluns (que entra la limitació però que és festa a Barcelona) suposava que ell seria al Servei Català de Trànsit; Aregio li respon "si, clar, bé, a veure, dilluns és festa a Barcelona, jo estaré localitzable tot el dia però no cal...", i en Basté l'interromp dient "bé, és festa si, però davant l'entrada en vigor d'aquesta norma no em digui que vostè farà festa"...visiblement "eixampat" l'Aregio diu: " no no clar que no faré festa, dilluns seré a la feina....és que no l'havia entès sr. Basté"....que no l'havia entès? vaja si l'havia entès...això si, dilluns va fer festa.

Suposo que està en el seu dret de fer festa, clar. Ara bé, no va ser CIU que va despotricar i criticar fins la sacietat quan el dia de la vaga general en Boada és va ausentar del lloc de treball (malgrat estar localitzable de igual forma que el sr. Aregio?), o quan el director de protecció civil és va ausentar unes hores del lloc de feina el dia de la gran nevada, malgrat estar de igual forma localitzable?... Quan un arriba al poder té amnèsia amb tot el que feia/deia quan estava a l'oposició?

Joan Laporta ha estat el líder de Solidaritat catalana per la Independència (SI); després d'uns espectaculars resultats en les primeres eleccions a las que anaven, pocs mesos després, la coalició ha començat a trencar-se. Suposo que quatre diputats queden molt diluïts en un Parlament, i més si tens pressa, si no vols seguir el ritme que et marquen els esdeveniments i el que vols és arribar al poder ràpid. Per tant, per què no empassar-se les gruixudes paraules que dedicaves als de ERC, rivals teus fa 3 mesos, i ara unir-se a ells, això si, si em deixen ser número 2...i per tant, tocar cuixa, és a dir, agafar cert poder en les pròximes eleccions municipals.  He sentit vària gent que desmentia que Laporta estigui preparant l'assalt a ser Secretari General de ERC en substitució de Joan Puigcercós que ja va dir que abandonava el càrrec a l'octubre...jo no hi posaria pas la mà al foc...quan un té gana de poder....

En fi, dos exemples de com el poder passa sovint per damunt d'ètiques i lògiques, i com sovint un s'ha de menjar les seves paraules...i és que "tothom és amo del seu silenci i esclau de les seves paraules"