De reunions amb els pares en fan 3, una just abans de l'inici de curs, una cap a la meitat (la d'ahir) i una altra a les acaballes, tot i que aquella ja serà més personalitzada amb els pares de cada nen/a. Les reunions acostumen a tenir dues parts, en la primera estem tots els pares, en aquest cas de P-1, en una sala comuna on les mestres ens passen un power-point on fan un resum del que han fet fins ara amb els nens i ho il·lustren amb tots de fotos dels nens fent les activitats; deuen jugar amb el fet que als pares ens cau la baba quan veiem fotos del nostre fill que no tenim "controlades".
La segona part de la reunió la fem ja a la classe dels nostres fills, amb les mestres que estan amb els nostres nens dia a dia. I aquí és quan vaig decidir ahir que el post d'avui el dedicaria a les mestres (si algú s'enfada pel que diré que llegeixi la segona frase del primer paràgraf eh?).
De les quatre mestres que hi havia ahir en salvo una, i encara. En tenim una de baixa perquè està a dues setmanes de parir. No sé si n'és conscient que els pares i mares que hi havia ahir a la sala fa un màxim de 2 anys que vam passar per això; es va passar tota la reunió tocant-se la panxa i ja va començar la reunió dient la frase "jo agafo aquesta cadira més còmode per raons òbvies eh?"...si no calia dir això, els pares ja anàvem tots amb la nostra cadira agafada de la reunió a la sala comuna.
La que fa la seva substitució és dolça, molt dolça (això diu la meva dona que hi té més tracte ja que és ella qui acostuma a portar i a recollir l'Eudald), massa dolça...fleuma i bleda, vaja!!! Ahir li "tocava" llegir les normes de funcionament de la llar, estava tant nerviosa que es va equivocar com 4 vegades en un paràgraf (deu fer molt de respecte això de llegir davant una dotzena escassa de pares) i a sobre quan li va dir a la tutora que acabés de llegir ella li va dir "es que claro, el texto encima está en catalan"...i amb què pebrots vols que estigui, en sànscrit?!?!?!
La tutora...ara pla; molt professional i responsable, no dic pas que no, però els nens són els que té de 9 a 5 cada dia, no pas els pares que anem a la reunió. Us ho juro que vaig pensar que ens tractava com tontets o com nens, no pel que dèia sinó com ho deia; feia les cantarelles que es fa quan es parla amb nens petits, repetia les coses 50 vegades, etc... Diuen que els bons oradors (ja sé que ella no pretén ser-ho) han d'adaptar el seu llenguatge a l'audiència que l'està escoltant, per tant, entenc que no comenci a parlar de les adaptacions currículars, dels objectius psicomotrius, etc... però d'aquí a dir-nos les coses com les que ens deia ahir...aishhh.
La que salvo és la mestra de reforç, de fet, és la primera mestra que l'Eudald anomena quan li parles de la llar d'infants per tant, alguna cosa deu voler dir. Per tant, mestres, seguiu igual en el dia a dia i en l'educació dels nostres nens que en això no tenim cap queixa ( i de fet és l'important) però per pròximes reunions millorem-ho que amb 36 anys que tinc ja fa temps que vaig fer P1.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada