diagnòstic

Bé, després d'uns dies d'espera ja tinc el diagnòstic del que em passa al genoll. Us puc dir el que em passa, però no us puc dir el que tinc, bàsicament perquè és un nom raro d'aquells que fan servir els metges i que dubtes si realment aquell nom existeix o bé se l'inventen per semblar que hi entenen. És conya, tranquils. Tinc confiança amb el que el metge em va dir, de fet, un metge que t'escolta quan parles i que després és capaç de trobar-te explicació pel que et passa et fa guanyar confiança ràpidament.

No us puc llegir el nom "raro" perquè com que ja he posat fil a l'agulla per a recuperar-me aviat, l'informe del metge amb el diagnòstic ja el té el fisió, i demà ja tinc visita amb ell. Us ho explicaré amb les mateixes paraules planeres que el dr. León va fer servir per explicar-m'ho: tinc el lligament que uneix quadriceps i tíbia per la part exterior del genoll dret inflamat; aquest lligament passa per darrera el lligament lateral extern (un dels tres lligaments famosos dels genolls lesionats per tríada) i fins i tot costa de veure en les ressonàncies. La fricció contínua del lligament amb la cara externa de la ròtula ha fet que s'inflamés fins l'estat que està ara.

Com que he arribat al punt que ja no només fa mal quan corro sinó que ja m'hi noto molèstia sense forçar-lo només amb repòs no s'arreglarà, així doncs caldran 15 sessions de fisio, a 3 sessions per setmana...5 setmanes de tractament. Després d'això una nova visita al traumatòleg i si tot ha anat bé perfecte i si no infiltració al canto.

Obviament el metge em a dir que de còrrer res de res (si tenia el mono podia còrrer molta menys distància i a menys ritme, per no sobrecarregar més la zona) però que millor que no fes res i així la recuperació podria ser més ràpida. Quan vaig sortir de la consulta tenia una sensació agredolça, agre perquè tenia dos reptes propers que no podré assolir (10 km a menys de 5' el km aquest proper diumenge i la meva primera mitja marató pel 8 de maig) i dolça perquè en seguida em va trobar el que era i no caldrà que faci repòs absolut sino que simplement hauré de canviar d'esport durant unes 5 setmanes. Ara és el moment de fer natació, de fer el·líptica, de fer rem, d'intentar enfortir zona de quadriceps i glutis perquè el lligament no hagi de forçar tant quan torni a còrrer, etc.

La qüestió és no deixar de fer esport; una de les causes (no única perquè el doctor em va dir que era un cúmul de circumstàncies) podria ser el sobrepès, i com que ja fa uns mesos que estic guanyant la batalla a la bàscula haig d'intentar que el fet de no còrrer no impliqui un augment de pes, ans al contrari, haig de seguir guanyant la batalla, ja que quan menys pesi menys esforç haurà de fer el malmès (fins ara) lligament.

O sigui que el món del running perd a un adepte...però només durant un temps...i ja se sap que els retorns, quan són fets amb il·lusió superen amb escreix les versions anteriors.