el carril bici

Els que em seguiu pel twitter sabreu que ahir, com cada cap de setmana, em va tocar fer la tirada llarga en els entrenaments que faig de running, de còrrer vaja. 13 kilòmetres, a ritme baix, això si, però 13 kilòmetres. Com que aquest cap de setmana l'hem passat a Quart, el lloc ideal per còrrer aquesta distància és obvi quin era: el carril bici.

Aquest carril bici uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols, seguint el recorregut que feia el segon "tren en linia regular" que va existir al nostre país (el primer fou a Mataró). Aquest tren se'l coneixia com el Carrilet. Ja fa força anys que van arrenjar el camí com a Via Verda i ara són molts els usuaris que la fan (la fem) servir.

M'agrada còrrer per allà per diversos motius; el primer, perquè el terra no és excessivament dur i això va de nassos pel meu Aquil·les; segon, perquè com que la circulació a motor hi està prohibida, ni has de patir pel trànsit ni notes el fum quan respires; tercer, perquè el paisatge és molt agradable i quart, perquè del carril bici surten derivacions cap a camins més secundaris que fan que puguis anar variant el recorregut i per tant desapareixi la monotonia de còrrer sempre per allà mateix.

El que en el dia a dia és tranquilitat i veure escassament un parell o tres de persones (la majoria esportistes o jubilats) utilitzant la via verda, en diumenge es converteix en un brugit de gent. No em queixaré, evidentment sóc dels que pensa que tenen el mateix dret que jo i mira, quan et toca fer una sèrie llarga i a ritme suau (ahir, per exemple, 1 hora i 21 min corrent) s'agraeix anar veient gent.

Això si, hi ha perfils de gent que es repeteixen: molts usuaris amb BTT, però dels que surten a entrenar seriosament (per les bicis, roba i ritme que portaven), i en canvi, ahir, pocs runners; moltes families completes amb mountainbike: obrint el pare de familia, després els nens i tancant la comitiva la dona; no poques parelles passejant i de totes les edats: una de jovenets amb la dona embarassada (passejada recomanada pel ginecòleg), d'altres de jubilats (els més abrigats de tots i amb la mateixa roba que passejarien per ciutat) i la majoria de mitjana edat (40's i 50's). Aquests últims amb un patró força comú: normalment crec que és la dona la que vol passejar (ritme viu, cara bastant alegre i amb xandall i esportives) i l'home que hi va mig obligat, o obligat del tot (amb la cara i la roba paguen).

En fi, tot d'usuaris que aprofitem el carril bici...que per això és va fer no?