enganxar-se els dits

Una premisa per no equivocar-se ni fer el ridícul és ser conscient de les pròpies limitacions. Si un no és capaç de mesurar les conseqüències dels seus actes potser hi ha determinades coses que no caldria fer. Com deia aquella cançó: "Manolete, si no sabes torear pa´que te metes".

Ahir va haver-hi dos casos diferents però similars en algun punt, dues persones que no van mesurar la potència que té internet, que té la xarxa; i estrany és ja que ambdues són persones avesades a treballar mitjançant internet.

El primer cas és el de la vicepresidenta del Govern, la sra. Joana Ortega, d'Unió. Tenia penjat al bloc el currículum, un currículum que deia que era llicenciada en psicologia quan no ho era. Sé que potser el fet no és molt molt greu (no parlem ni d'estafa econòmica, ni d'abús de poder, etc), segurament tampoc és que aconseguís cap feina o un posicionament més alt en la política per ser llicenciada en psicologia, però, és tan lleig!!!. Potser en Duran, el seu cap, trobarà més perniciós la sèrie "Infidels" (si, ja sé que s'ha desmentit que fos certa la informació que pressions de'n Duran havien provocat la retirada de la sèrie, però després de veure la "pressa" amb què tancaven els temes ahir, a més, en un episodi on no es va veure res de "carn", un té dret a sospitar no?) que no pas que la seva mà dreta menteixi en el seu currículum. Tot és opinable.

Un altre cas va ser el del "pseudoperiodista" esportiu Siro López, de Telemadrid i Intereconomia. Aquest funest personatge té una web anomenada "defensa central" on va parlant de l'actualitat bàsicament de Real Madrid i Barça, és merengue fins l'últim porus però crec que encara és més "antibarcelonista" que seguidor blanc.

Ahir a la nit ens vam assabentar de la dura noticia de que l'Eric Abidal, defensa central del Barça, té un tumor al fetge i que aquest proper divendres li extirparan. Doncs el funest personatge anterior no se li va ocòrrer res més que vincular aquesta noticia amb el suposat dopatge del Barça. Obviament els tweets d'indignació no van fer més que començar i en pocs minuts misteriosament es va retirar l'escrit de la web. La llibertat d'expressió existeix, però un límit hauria d'existir no?

En fi, que el que es posa a la xarxa sobrepassa les fronteres; aquest mateix escrit ves a saber on arribarà...tot i que mi que no m'importaria que el llegissin els dos personatges del post d'avui..., jo sóc conseqüent amb les meves paraules.