que fantàstic això del bàsquet

Si, ja sé que aquest no és el primer post que parlo de bàsquet, i ja us puc avançar que crec que no serà l'últim...quan un és adicte a alguna cosa diuen que el millor és reconèixer-ho, no? doncs ho admeto, m'encanta el bàsquet.

Potser pels diners invertits en la meva formació com a entrenador (cursos, clínics, viatges, llibres...), potser pel temps dedicat a aquest esport...i, en alguna etapa de la meva vida, pels diners que guanyava formant part de l'equip tècnic d'un club professional, fa que hagi considerat el bàsquet com alguna cosa més que una afició. Quan algú em pregunta què sóc m'agrada respondre biòleg i entrenador de bàsquet.

Per circumstàncies de la vida, ara ja no dedico tantes hores a aquest esport (feina nova, familia, etc.) però si que hi segueixo dedicant la mateixa passió i estima. I quan arriba a aquesta època passen una d'aquelles coses que als que ens agrada el bàsquet des de la vessant d'entrenador ens posa: els quarts de final de l'Eurolliga.

Un dels meus vicis és grabar-me tots els partits de bàsquet que fan per la tele, això és un perill i fins a cert punt un esforç en va, ja que és gairebé impossible que pugui veure després els partits que he registrat; en una setmana tipus tenim: 5 partits d'eurolliga + 3 partits ACB +, des de fa uns mesos, 1 de LEB  Or i 1 de Lliga Femenina. Si que em vaig passant els partits des del DVD grabador a discos DVD però tot i així tinc el grabador saturat i aquests dies estic esborrant alguns partits...però els d'Eurolliga mai.

Mireu si és fantàstic aquest esport que el dimarts, en el primer partits de l'eliminatòria al millor de 5 partits, l'Olimpyakos grec va humilar el Montepaschi italià, de fet, anaven 48-9 a la mitja part i 63-22 al final del tercer quart, en ambdós casos, record negatiu de puntuació d'un equip en la història de la competició (i els italians són uns habituals en els darrers anys en la fase final de la competició, o sigui, de xixarel·los res de res). Doncs resulta que ahir, segon partit de l'eliminatòria, amb les mateixes condicions (jugant també a el Pireu), el resultat final va ser de +18 pel Montepaschi (quan havia estat -41 dos dies abans). I no només això, sinó que les altres eliminatòries estan, també, empatades 1 a 1. Quina setmaneta més fantàstica que ens espera!!!

De fet us confesso que aprofitant que avui estranyament els meus fills no s'han despertat t'han aviat i encara dormen aprofitaré quan estigui d'escriure el post per veure un tall del Real Madrid - Power Electrònics València

I mireu si és fantàstic això del bàsquet que ahir estava parlant amb en Tete (que crec que com a mínim és igual d'apassionat que jo) d'un partit jugat a Istambul el 1992 i de infaust record pels seguidors de la penya, on un tal Djordjevic va acabar amb els somnis de guanyar la primera copa d'europa per l'equip català amb un triple inextremis...vaja, que parlem com ho fan els cinèfils ara de Cleopatra de la Liz Taylor...serà que el bàsquet també és un art?