bàsquet és bàsquet...benvingut de nou

Si si, un post de bàsquet, no em negareu que per ser una de les meves passions he tardat prou en escriure'l no? Però avui tinc l'excusa perfecte: ahir és feia oficial la contractació de Svetislav Pesic com a entrenador del Power Electronics València. Estic content i decebut a l'hora: content per tornar a tenir a l'ACB un dels millors entrenadorsm del món, i trist perquè ha anat a parar a un dels equips pels que li tinc (bé, li tenia, a partir d'ara) menys simpatia.

Un entrenador que, entre altres, té la frase "els bons saben que per guanyar s'ha de treballar a fons; només els mediocres volen guanyar sense entrenar-se" com a full de ruta, ja podeu deduir quina ètica de treball té. Un entrenador exigent, però per començar, exigent amb ell mateix.

Gràcies a la meva amistat amb en Dejan vaig poder començar a seguir al "coach" (axí l'anomenen els seus, "entrenador") i, per exemple, assistir als seus entrenaments malgrat fossin a porta tancada, intercambiar ni que fossin dues paraules després de fruir com un nen escoltant-lo als clínics...

Me'n recordo de tres moments especials amb ell: al clínic de Sitges, després d'exposar el clínic i davant de tots els assistents em va preguntar "profesor, lo he explicado bien o me he olvidado algo?"; en coneixia com a professor perquè un dia, preguntant de què treballava, li havia dit que estava a la UdG i des d'aquell dia era l'amic "profesor" d'en Dejan i com que el seguia a tots els clínics, i normalment exposava els seus principis en defensa, aquell dia em va etzibar aquella pregunta.

Un segon moment va ser a Ourense, a l'hotel on ens allotjàvem, de nou per haver assistit a un clínic que impartia ell. Diumenge tarda, a les cadiretes que estaven al costat de la piscina, tot fumant un puro considerable em pregunta: "como se vive en Girona?". Eren els dies on es negociava el seu fitxatge per l'Akasvayu i ja em veus a mi fent d'informador turístic de la ciutat i explicant-li les meravelloses platges que tenim a la zona (n'era un enamorat de la costa).

I el tercer ja va ser fa escassament un mes. Aquest any estic entrenant a Roses, a 3ª catalana, i l'any passat estava d'assistent a un Lliga Femenina, a l'Uni Girona; total, un salt de 5 categories de cop. Un dia potser explico les raons de tot plegat, avui no. Doncs el que us deia, farà un mes aproximadament que vaig anar a Fontajau a veure els meus antics companys de club i sortint del pavelló hi havia en Dejan, en Ricard Casas i en Pesic que havia vingut de visita. Res, vam parlar mig minut, però em va preguntar si entrenava; jo li vaig comentar que si, que a Roses (ell hi ha estat vàries vegades) a una categoria totalment amateur, etc... i ell em va dir "lo importante es entrenar, basket es basket"...i m'encanta, perquè és el que dic també a les persones que no entenen com és que de cop he anat de LF a 3ª.

I per acabar una anècdota; es veu que a Pesic li va encantar l'acústica del Palau Blaugrana des de que en el primer entrenament va cridar "DEFENSA!!!" i el sostre del Palau li va tornar la paraula repetida (eco)... cada cop doncs que algú no defensava correctament se l'enduia a mitja pista, li feia parar les orelles i cridava la mateixa paraula perquè el jugador la sentís repetida diverses vegades...

Molta sort "coach"!!!