Ja fa molts anys, ja sigui pel bàsquet o, més tard, per les obligacions familiars, que els dissabtes no acostumo a sortir i el meu plan de sempre era fer-me una pizza mentre mirava el futbol o algun partit de bàsquet gravat.
Com tot, aquesta pizza ha anat evolucionant amb el pas del temps. Quan encara vivia a casa dels pares, com que ells compraven una llauna de tonyina d'aquells de kilo de pes, aprofitava (ja sabeu alguns l'adicció que tinc per la tonyina) per fer-me tota una capa de tonyina que ocupava tota la superficie de la base; després una bona capa de formatge i, a dalt de tot, una bona capa de mozzarel·la; de fet, era tan gruixut el farciment que normalment hi havia certes parts inferiors d'aquest cobriment qe no quedaven cuites. Ahhhh i per rematar el número de calories ingent que em devia fotre, aprofitava que el meu pare acostumava a ser a la planta baixa i que la meva mare solia estar netejant el lavabo en aquell moment per fer-me un parell de "canelons" consistents en una llesca de formatge deixada sobre el marbre de la cuina (perdia la fredor de la nevera) amb un bon tall de tonyina a dins i enrotllat com si fos un caneló...un plaer (ja que els meus pares són seguidors del bloc potser ara descobriran el secret jajaja).
Avui en dia, com he dit abans, la pizza ha evolucionat. No crec que el número de calories ingerides hagi baixat massa, però ara poso més varietat d'ingredients i menys quantitat de cada un. Començo amb una mica desobrassada a la base, després la salsa de tomata (o tomàquet jejeje), mozzarel·la i a sobre una mica més de formatge, del que tingui a casa (emmental, gouda, formatge tendre...), una mica de pernil dolç, una llauna de tonyina, una miqueta de xorisset, una bona espolvorejada d'orenga i dos tocs finals: una mica de parmesà o granna padano i un rajolinet d'oli...ahhhh i quan la trec del forn una espolvorejada més de parmesà.
Ja veieu, em passo tota la setmana fent bondat però arriba el dissabte al vespre i peco. Això si, perquè veieu que sóc conscient del meu "problema" que sapigueu que tant bon punt s'aixequi la meva dona em poso les malles i cap a còrrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada