dissabte, 6 de novembre del 2010

jo no t'espero...pero si vols venir...

En les properes hores ja el tindrem aquí. Després de dies de preparatius i balls de xifres sobre la moguda que significa una visita com la seva, avui a la tarda arribarà al Prat el Papa Benet XVI.

Jo no em sento creient, ni molt menys; potser tinc una visió massa empírica i ni crec en un Deu superior ni, molt menys, crec amb una institució com l'Esglèsia, sobretot com més amunt s'estigui en la seva rígida jerarquia. Puc creure amb el capellà de poble, però no en el gran cardenal, puc creure amb en Pere Casaldàliga, no amb el Papa que fa de les seves paraules dogmes de fe.

Per mi, l'Església no s'ha modernitzat, i si a això li afegim els escàndols de pederàstia i d'altres, fa que cada cop sigui menys atractiva i (en la meva opinió) necessària pel món d'avui en dia. Si, em direu que ja han condemnat durament els actes de pederàstia...ostiiiiii, això és el mínim exigible no?...s'ha anat més enllà de les simples condemnes?

I per no parlar de les paraules del Papa a l'Àfrica condemnant l'ús del preservatiu, aquell dimoni que evita que els espermatozoides i òvuls es posin en contacte i, oh , de passada evita el contagi del SIDA entre altres. O el paper de la dona a l'Església...en fi, i per no parlar de l'opulència que destil·la el poder eclesiàstic, la utilització, durant segles, de la por com a arma de convenciment davant el poble, etc.

Això si, els catalans hem d'estar contents perquè parlarà en català no? També ho va fer en Bruce Springsteen i ell ho va fer espontàneament, sense anunciar-ho, i sense llegir-ho enlloc.

Per tant, jo estaria més al costat de la tesi dels que no voldrien la visita del Papa. Ara bé, sovint les coses tenen dues cares; m'agradaria que les autoritats catalanes no perdessin el cul davant visites com aquestes, obviament, però també m'agradaria tenir el mateix comportament i opinió davant els continus viatges i picades d'ullet a la Xina (si si, per obrir-hi negocis o intercanvis comercials...però...seria el país més modèlic per fer-hi negocis quan el premi nobel de la pau encara està privat de llibertat?).

En fi, m'agradaria tenir una reflexió més profunda en aquest sentit però, per variar, tinc els petits aquí donant guerra i es fa dificil poder-me concentrar en el que escric; per cert, un d'ells va estar engendrat sota el pecat perquè encara no estàvem casats (i per cert, ho vam fer pel civil)... condemnaràs Papa demà a l'homilia el meu comportament per no ser el d'una família modèlica? Ja pots fer-ho, no t'escoltaré.

1 comentari:

  1. Bé que passéssiu pel jutjat. Jo vaig passar per la vicaria perquè creia AMB la meva promesa (ara esposa) que havíem de fer-ho així ja que creiem EN Déu.
    Més enllà dels quatre tòpics de sempre està bé que entris en el tema de la doble cara de les èlits polítiques del país respecte la Xina i altres països que no menciones (a Aràbia Saudí se li han venut carros de combat, al Marroc se li permet aixafar cada dia els drets dels sahrauis, ja no parlem de Cuba i Veneçuela...).
    I jo espero que aquells que "no esperen" el Papa siguin prou coherents com per dir el mateix i sortir al carrer i muntar les mateixes mogudes quan es digni a anar a Barcelona el rei d'Aràbia, el president iraní Ahmandineiad, el dictador guineà Obiang (que patrocinava un premi de la UNESCO!) i altres herbes.

    ResponElimina