Ahir em vaig retrobar amb en Josep, un molt bon company de feina que ha estat uns quatre mesos a Canadà. Va ser a l'hora de dinar, a la Facultat, i per molts dels que érem allà era el primer cop que el vèiem després del seu periple americà.
Entre comentari i comentari algú va deixar anar que, en tenir facebook, més o menys havíem pogut seguir les seves activitats, ens havíem assabentat que va veure un ós molt a prop perquè va penjar les fotos al feisbuc, sabíem quan havia anat a fer excursions per allà al voltant, etc. Així doncs, la de vegades vilipendiada xarxa social, ens havia servit per mantenir un contacte més o menys regular amb un amic nostre que era a l'altra punta de món.
Evidentment hi havia una distància física, però en un món global aquesta, a vegades, es fa difusa. Existeix, això si; de fet, per l'evolució dels mitjans de transport, et pots aixecar a Johannesburg i anar-te a dormir a Oslo... si us hi pareu a pensar...deu n'hi do no? I nosaltres encara perquè la nostra generació ja hem viscut amb aquests avantatges, però i els nostres avis o més enllà?
Avui tenim la necessitat de saber on estan els nostres (fes-me una perduda quan arribis a tal lloc, et truco ben dinat, etc.), això sense comptar els dispositius que et poden col·locar sobre un mapa amb una fiabilitat sorprenent...vaja, que abans havies de dissimular la pudor que et feia la roba de fum quan anaves a un bareto i tu no ho volies fer saber i ara si portes l'i-phone a sobre sabran on eres (i a no tardar potser hi haurà una aplicació per saber que has begut). Potser creieu que això no lliga amb el títol del post, per mi si, són les distàncies temporals...és a dir, no podem explaiar-nos en el temps sense motiu aparent (si havies de fer la perduda a les 10h i la fas a les 10:10h aquests deu minuts es poden haver fet eterns).
Això si, puc estar comunicat amb algú que estigui a Sebastopol o Tegucigalpa, però amb els del despatx del costat de la feina, si tinc sort, aixecaran una mica el cap per saludar si ens trobem a la màquina de cafè...serà que les distàncies encara existeixen?
Ja tens raó! Això demostra que el feisbuc no només serveix per saber si la teva ex ha trobat novio (perdoneu, però algú ho havia de dir)! De totes maneres m'agrada més el bloc (com aquest o com Can Puma), el pot veure tothom, t'hi pots esplaiar més, i per mi, va ser la manera d'estalviar-me mails quilomètrics on sempre et deixes algú... Encara que haig de dir que ni feisbucs ni blocs no et teletransporten a fer un txacoli el dimecres ni a una festa major d'estiu... La distància és més curta, però hi és!
ResponEliminaDe fet, les distàncies, igual que les bareres, en molts casos són mentals. Quanta raó quan dius que sabem gairebé en tot moment què està fent en Josep a Tegucigalpa, però en canvi no sé què fan els del despatx del costat...
ResponElimina