El temps passa i qui fa els casals ara són els meus fills, el petit encara no s'adona de massa res, com que el fan a la llar d'infants suposo que per ell és seguir més o menys la rutina que tenien abans amb les mateixes educadores i alguna més de nova; però pel gran, si que nota la diferència. Ja no hi ha les mestres sinó les monitores, van a la piscina, etc, és a dir, malgrat que l'activitat la fan a l'escola ell ja no va al "cole", va al casal.
Ufffff, quins records de quan era més jove. Tinc records de quan anava al casal, al de Sant Narcís, quan vivia a Girona; me'n recordo de companys que hi tenia, d'algun monitor...però obviament de quan guardo més records (també, clar, per l'edat) és quan feia de monitor.
Ben aviat vaig fer de monitor; amb 18 anys já em treia el títol de monitor d'esplai i, de fet, "il·legalment" (ufff, com es feien les coses abans) ja havia fet de monitor/director, d'una mena de Casal de dissabtes a la tarda que fèiem, durant l'any, no a l'estiu, en una entitat cultural de Quart (amb 17 anys ja tenia al meu càrrec nens i altres monitors jejeje).
Després com us deia va venir l'obtenció del títol de monitor del lleure, quins grans dies vam passar a Banyoles i a Sant Esteve de Guialbes...sabeu que, entre altres, tinc dos records molt especials de coses que vam fer? La primera, com que tenia el turmell "esquinçat", el grup de monitors van practicar amb mi la manera d'integrar els "disminuïts físics" dins dels jocs, i no només com a simple espectador i, l'altre, que dins l'apartat teatral-improvització, amb el director del curs, vam estar fent una mena de conferència als companys, d'una mitja hora de durada, sobre...els pets i els seus possibles aprofitaments (per fer energia de biomassa deia jo). Quin gran formador/director va ser en Pep, en Pep Puigdemont, potser algú l'ha vist en un escenari perquè té un grup d'animació infantil.
I ja després d'això la gran quantitat de casals en el que vaig participar formant part de l'empresa E-2, amb la Montse i en Francesc. Que bé m'hi vaig sentir. A més, de seguida em van tenir confiança per encarregar-me del Casal d'Aiguaviva; un casal que agafaven per primer cop i que amb pocs anys vam poder consolidar i augmentar de nens exponencialment, primer a les escoles velles, després a la nova...tants records!!! Sense oblidar tampoc els casals que vaig poder fer al meu poble, a Quart.
En fi, una etapa de la meva vida que ja ha passat, això és veritat, però que va ser tan últil a l'hora d'agafar responsabilitats, d'aprendre a organitzar, a gestionar grups humans, a tenir tracte amb els pares dels nens, amb els nens...en fi, uns casals que van ser una autèntica escola. Potser per això tinc tanta empatia amb els que fan de monitors, perquè fa uns anys jo era ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada