Malgrat viure a Roses no va ser precisament davant de casa on em vaig posar a l'aigua, sino a la Platja de Canyelles; de fet, és una platja que pertany a Roses però que s'hi ha d'anar amb cotxe, direcció cala Montjoi. A la meva dona li sol agradar més aquella platja o sigui que, ahir cap a Canyelles. El que realment disfruta de la platja és l'Oleguer, el meu fill gran. Aquest estiu, amb 3 anys a punt de fer-ne 4, és quan realment se'l veu gaudir de la platja i del mar; obviament des que era un nadó que l'hem portat però ara és quan realment en comença a gaudir, tant de jugar amb la sorra com de banyar-se. I ahir ho vaig veure clarament. Quan érem dins de l'aigua només feia que riure, recollir la pilota, llançar-la, tornar a riure, empassar-se aigua...un detall, el paio no tanca els ulls a dins l'aigua...amb això no s'assembla gens al seu pare...
Quan érem dins l'aigua em va venir al cap què devia fer jo a la seva edat, a Lloret. Si si, a Lloret, és on tinc els primers records de platja. Allà hi anàvem amb els meus pares aprofitant un pis que hi tenia un parent de la família, hi anàvem a passar alguns caps de setmana d'estiu i les vacances. El que fa la memòria, me'n recordo exactament de com era el pis, d'on anàvem a comprar els croissants per esmorzar, de la botiga del "moro" que teníem abaix (no és despectiu, simplement li dèiem així), era una botiga de bolsos, bosses, etc...i de com l'estiu del 84 (10 anys tenia) quan es celebraven els jocs olímpics de Los Ángeles, em vaig aixecar de matinada a veure els partit final USA-Espanya...
Després de l'etapa de Lloret, ja de més gran, els diumenges al matí ens anàvem la familia a Platja d'Aro, era el que ens queia més a prop de Quart, on anàvem a dinar a casa la iaia primer i a casa nostra després a partir de quan tenia 16 anys que ja hi vam anar a viure. Quan hi anava amb els amics acostumàvem a visitar S'Agaró o a Sant Feliu de Guíxols, que era on arribava l'autobús que passava per Quart.
Ja de més gran, i amb cotxe propi les opcions s'ampliaven tot i que acostumava a anar a dues platges: o bé la de Platja d'Aro o bé a Calella de Palafrugell. A la primera perquè quan feia el treball de camp de la tesi doctoral a les Gavarres, a la zona de Castell d'Aro, era la platja que em queia més a prop; m'aixecava molt aviat per ser al camp cap a les 6 quarts de 7, treballava fins les 12 o quarts d'1 i després anava a la platja, dinava, llegia i feia la becaina a la sorra, i cap a quarts de 6 de la tarda tornava a prendre dades per la tesi fins que es feia fosc; unes jornades ben aprofitades. A Calella hi anava perquè hi tenia un gran amic, en Martí (ara fent una estada postdoctoral a Suècia). Un dia dedicaré un post a el que feiem a Calella, res de l'altre món, però espectacular, una prova d'allò de que la felicitat pot estar en les petites coses.
I vet aquí que al final acabo coneixent la que ara és la meva dona a l'Empordà i clar, d'ençà llavors la meva platja és la de Roses...i la de Canyelles, és clar. I a veure si aguanta el dia que avui repetirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada