cotorra argentina

El títol del post d'avui no va amb segones, no parlo de cap dona que vingui del país del tango i no calli sota l'aigua sinó que vull fer referència al que literalment posa el títol, de cotorres argentines.

La cotorra argentina (Myiopsitta monachus) és un ocell de la familia Psittacidae (lloros) que es distribueix de forma natural per Sudamèrica però gràcies a la seva utilització com a mascota ja ha estat introduïda a molts països. No és massa gran (31 cm. màxim) i el su plomatge és de color verd brillant, exceptuant la zona del pit que és d'un color grisós.

En la naturales es mouen en nombrosos estols i a gran velocitat, amb un moviment curiós de les ales ja que les baten a gran velocitat però sense aixecar-les mai més amunt del cos. Emet una àmplia varietat de xisclets i sons i malgrat no pugui vocalitzar paraules (com alguns altres lloros) si que és capaç, amb aprenentatge, de xiular (fins i tot cançons i melodies). Construeixen nius comunitaris, on viuran diverses parelles, i això fa que aquests nius puguin ser de dimensions considerables.

Com és que avui parlo d'ocells? No té res a veure la meva formació (i devoció) de biòleg, no pas... simplement perquè aquestes cotorres argentines són l'autèntica atracció turística de Roses. Tal com us ho dic. A Roses, com a gairebé tots els pobles de costa, tenim un passeig marítim amb un fotiment de palmeres (fins ara, de moment, s'ha evitat l'arribada de l'escarbat morrut de les palmeres que acabaria ràpidament amb aquest passeig); doncs bé, són en aquestes palmeres on les cotorres s'han decidit de niar.

Sudamèrica està massa lluny com perquè hagin vingut volant, obvi. Les cotorres argentines són uns ocells que la gent els podia tenir com a mascotes i, ja sigui per alliberaments involuntaris o voluntaris, s'han expandit a moltes àrees del nostre país. Obviament hi ajuda el fet que sigui un ocell omnívor i per tant, es pugui alimentar de llavors, fruits, insectes, cucs...

Doncs el que dèiem, la coloració verd-clara i la gran diversitat de sons que fa provoca en el turista com a mínim curiositat, i és impossible fer una passejada per Roses i no trobar-te'n a una bona colla fotografiant o com a mínim observant aquests personatgets de color verd.

Lluny del que puguin estar pensant en aquell moment els turistes embadalits, la presència de la cotorra argentina (i de molts altres animals exòtics) en àrees on no li són naturals provoquen uns desequilibris importants en la fauna autòctona; per exemple, s'ha vist que on hi ha cotorra no hi ha ni merles ni garces, que serien ocells més del nostre país. La introducció d'espècies forànees és un dels més grans problemes ecològics...un altre dia hi tornaré a insistir. Mentres seguiré amb ganes d'explicar-los això a la gent que es fascina per la presència de les simpàtiques cotorres.