sopar tradicional a Cardiff

Bé, avui escric aquest post des de Cardiff, al País de Gal·les. Estic aquí perquè a l'empresa fem una reunió anual i ahir tocava, bé, ahir i avui. Ahir ja vaig tenir un parell de reunions amb personal d'aquí i avui tenim les reunions "grans" i reconeixements mèdics, etc (no és que m'hagi de fitxat el FC Cardiff eh?, és política d'empresa).

No us parlaré de lo bonic que és Cardiff, bàsicament perquè aquest cop estic allotjat en un hotel a les afores i, realment, enmig d'un poligon o sigui que no hi ha res de maco jajaja (l'altre cop que vaig venir-hi, a l'octubre, estava allotjat just al centre). Volia comentar, això si, el sopar d'ahir.

Després de la jornada laboral (que aqui acaba als voltants de les 5) en Peter, el meu cap, em va portar a l'hotel i em va dir que abans de les 7 em vindria a buscar per portar-me a sopar a casa seva, on la seva dona prepararia un "tradicional food" britànic. Òbviament, si el cap de l'empresa et convida a sopar a casa seva, un ha d'estar agraït i ja vaig fer-me l'autopromesa que em posessin el que em posessin com a mínim ho tastaria (ja sabem que les qualitats culinàries britàniques ni s'assesmblen a les catalanes de lluny, però un ha de ser educat).

Només d'arribar a casa seva (una casa d'aquelles típiques estretes i altes, amb moltes finetres petites, amb un jardinet petit al davant i un de gran al darrera...) una copa de vi. Em comentava que aquí estan de sort amb els vins perquè tenen fàcil accés a tots els vins del món (sudafricans, espanyols i catalans, australians, francesos...), tots els pots trobar al supermercat a preus raonables; en canvi nosaltres, en els supers, només trobarem vins espanyols...una cosa per reflexionar.

Mentre la dona, la Nikki, acabava de preparar el sopar em va ensenyar el jardí, deu n'hi do!!! Sembla un jardí botànic i és que en no més de 70 metres quadrats segur que hi ha més de 200 plantes diferents!!! (espècies diferents). Ja em va dir que la jardineria és una de les passions de la Nikki.

Vam sopar en una mena de terrasseta emporxada que tenen; vam sopar una mena de pastís de patata i carn gratinat (boníssim) i per acompanyar col-i-flor i bròcoli...déu meu... és ben bé que el que no fas a casa fas a fora...i així va ser, com a mínim vaig tastar aquest "acompanyament". També en el sopar hi havia la sea filla adolescent, 16 anys, només pendent del mòbil però educada, participant de la conversa, servicial...però tot i així en Peter està preocupat, ara comença a sortir, a quedar amb amics i amigues i clar, per un pare protector com ell...tot i que ja li vaig dir, la seva filla sembla molt responsable, com a mínim per sobre la mitjana de la gent de la seva edat.

No fan postres i el cafè, obviament, és horrible (una parola de cafè que sembla aigua-xirri) però bé, la vetllada va estar molt bé. Vam parlar de moltes coses, del ritme diari de vida, de política, d'economia, etc etc...fins i tot dels programes de "celebrities" (Sálvame i demés), que al Regne Unit també abunden...tinc la impressió de que en Peter es sent còmode amb mi, i és bo que un cap es comporti així amb tu. Com diu ell, "enxufe"? jo prefereixo dir-li empatia.