dimecres, 27 de juliol del 2011

passió pels insectes (I)

Sona estrany, ho sé, però cadascú té les seves passions. Fixeu-vos que en el títol he posat (I)...així em curo en salut i si vull repetir títol posaré (II), (III),... i ves a saber fins on arribaré, i és que quan una cosa t'agrada no voldries mai parar de parlar-ne.

Bé, normalment a la gent que ens agrada els insectes ens acostuma a agradar tots els artròpodes (aràcnids, crustacis, miriàpodes i insectes), però clar, com que ja prou estranya és la cara del teu interlocutor quan li dius que t'agraden els insectes només faltava que li diguessis la "paraulota" artròpodes.

Fa de mal dir des que quan m'agraden aquests bitxets que, no ens enganyem, a la majoria de la gent els fa poc menys que repelús. Recordo, això si, de ben petit que em construïa gàbies per posar-hi papallones a dins. Quina llàstima de papallones; per la il·lusió d'un nen petit les privava de llibertat, i clar, frustat perquè se'm morien de seguida; amb el temps vaig saber que era normal, que les papallones adultes no es caracteritzen precisament per tenir una vida massa llarga.

Després va arribar l'època dels cucs de seda; quins tràfics de cucs fèiem a classe. M'enrecordo que canviava cucs per fulles de morera, i és que a casa la meva àvia teníem un parell de moreres grans que abastien els meus cucs i els d'alguns companys de classe. També vaig passar la fase, que crec que hem passat tots els que ens agraden els insectes, de col·leccionar-los clavats en agulles; recriminable potser des del punt de vista de pur col·leccionisme tot i que no tant des del punt de vista científic. Possiblement avui en dia la fotografia hagi fet que potser ni científicament calgui tenir l'insecte amb una caixeta, tot i que no seré jo qui m'hi oposi i menys per criteris científics. Penso que realment no fem cap mal si recollim algun insecte; d'acord que "estem matant un insecte", però sabeu els que matem diàriament amb el cotxe, passejant per un camí, etc...?

Ja de més gran vaig estudiar biologia, en certa manera, per la meva passió pels insectes. I després a començar la tesi sobre formigues (si, ho sé, he posat "començar"...però és que encara no l'he acabada), a donar classes a la universitat sobre aquests animalets i ara, en la meva feina, en certa manera treballant també amb insectes tot i que des del "lado oscuro": ara a l'empresa on estic fem proves d'eficàcia d'insecticides, repel·lents, etc... per tant, els estimo molt...però segur que ells a mi em deuen odiar bastant.

I com que en el títol he posat (I), per a següents edicions quedaran altres històries meves amb els insectes...

1 comentari:

  1. Sí, es lo que tiene ser entomólogo, que nuestros pasos pasados se asemejan y es muy fácil que nuestros caminos se crucen en algún punto...al fin y al cabo nos une una gran pasión que no mucha gente comparte.
    Mis recuerdos de pequeña en la hora del patio giran entorno a la recogida de insectos: mariquitas, hormigas, arañas...
    Hoy día también los mato ya que trabajo en desarrollo de productos insecticidas, aunque yo prefiero decir que trabajo para combatir los desequilibrios de la naturaleza, es decir, las plagas de insectos :P
    ¿Y lo bueno de ser entomólogo? Que a nosotros nunca nos faltarán mariposas en el estómago!!
    Mara

    ResponElimina