cinisme o presa de pèl

Au, tornaré a parlar de política; ja em sap greu eh? ja m'agradaria ser més divers però noi, els polítics s'entesten en sortir en el meu blog...serà que segueixen aquella màxima que diu "l'important és que parlin d'un mateix, encara que sigui malament".

Més concretament tornaré a parlar, en certa manera, de l'encaix Catalunya-Espanya (o del no encaix, vaja). Ahir va haver-hi una reunió "secreta" (entre cometes perquè determinats periodistes ja en coneixien l'existència) entre la ministra i vice-presidenta econòmica (Elena Salgado), el conseller d'economia (Andreu Mascollell) i el cap del grup de CIU al Parlament espanyol (Antoni Duran i Lleida); reunió, és clar, cel·lebrada a Madrid i amb el suposat motiu de parlar sobre el límit de deute que vol Espanya que tingui Catalunya i, voldria suposar, que també van parlar dels 1400 milions d'euros famosos que ens deuen des de les arques de l'estat (serien molts més si les regles de joc fossin més justes, però com a mínim aquest és un deute reconegut pel propi govern central).

Doncs bé, a la sortida de la reunió, i malgrat no van voler fer declaracions, les poques coses que van sortir de les seves boques em va sonar tant a cinisme o a presa de pèl? (no sé què m'emprenya més). Després de mesos dient el nostre conseller que lluitaria fins l'últim dia de l'any per reclamar el que és just (en referència al deute famós) ahir surt de la reunió amb fumata blanca, dient que mai hi han hagut discrepàncies importants i que, si de cas, les poques desavinències que han passat són coses del passat, mai del present ni del futur.

I clar, la Salgado, encara dient que de desavinències no n'hi ha cap perquè tothom sap que ha de complir amb les restriccions pressupostàries ui mantenir un dèficit per sota 1.6.

Quins pebrots!!!!

O sigui, la única comunitat autònoma (perquè això és el que som oficialment) que està fent els deures de contenció i retallades és Catalunya i encara ens volen apretar més el cinturó (mentre a València fan una oferta marejant per tenir el Gran Premi de Formula 1 en exclusiva i deixar Montmelò fora o a Madrid reiteren l'interés per tornar-se a presentar a uns Jocs Olímpics). I amb el cinisme, o directament, la cara dura, d'estar devent-nos el que ens pertany.

Ahir sentia un tertulià que deia que Catalunya era a Espanya el que Alemanya a Europa actualment, potser si, potser som nosaltres (i els nostres diners) els que estem traient les castanyes del foc a la resta de l'Estat...i encara rebent la broca/condescendència de la Salgado (a l'igual que en Zapatero encara té els sants pebrots d'esbroncar la Merkel) però hi ha una diferència molt gran: mentre a Alemanya els tenen molt ben posats i encara marxaran de l'euro tornant al seu marc alemany com a moneda (una opció no descartable segons els entesos), aquí soms uns xaiets i no aixequem pas la veu, no fos cas que des de Madrid s'enfadessin.