la banya desnutrida

Aquests dies a la televisió, en els seus informatius, ens torna a presentar un problema que, per recorrent que és, moltes vegades no li prestem la suficient atenció: l'estat de precarietat dels països al voltant de la coneguda com banya d'Àfrica (Somàlia, Etiòpia, etc...).

De fet, ara, la situació més greu es viu en els campaments de refugiats somalís que s'han establert a Etiòpia, uns refugiats que fugen tant de la sequera com de la situació de violencia desfermada fa 4 anys al seu país. Un incís aquí, sembla que una notícia d'última hora assenyalava que la situació de violència extrema a la capital del país havia cessat, sens dubte, un bon inici.

Segur que tots els que llegiu aquest post, aquest tema de la fam a Àfrica l'heu sentit anomenar des de fa anys i panys, de fet, això significa que el problema és realment greu ja que són diverses les generacions que viuen sota aquesta catàstrofe. I a més, un altre efecte negatiu: en ser un procés que dura anys i anys la solidaritat de la gent queda una mica, per dir-ho d'alguna manera, esvaïda. En cert punt és lògic. Quan hi ha una catàstrofe humanitària (recordem per exemple, el cas recent d'Haití), la solidaritat de la gent queda palesa ràpidament i són moltes les mostres d'ajuda rebuda; amb un procés llarg i agònic com és el de la banya d'Àfrica, la resposta no és la mateixa.

Evidentment el que colpeix són les històries personals. Ahir mateix sentia un parell de casos al TN que feien posar els pèls de punta. Un nen que va arribar al camp de refugiats amb només 3 kilos de pes...i tenia 7 anys!!!!!; ara, tres setmanes després, ja s'havia engreixat um kilo i estava fora de perill. Per altra banda, explicaven que durant la llarga migració a peu que han de fer els refugiats, les famílies senceres passen moments que han de ser terrorífics: a vegades han de decidir, dels fills que tenen, qui segueix el camí amb els pares i a qui abandonen a la seva pròpia sort (us imagineu com de dur ha de ser una cosa així?).

I el que més em sap greu de tot això és que estic convençut que en certa manera té solució. Els experts parlen de diverses causes, com el canvi climàtic, el desequilibri en la producció d'aliment i les seves dificultats en la "postproducció" (hi ha collites senceres que es fan malbé per discussions sobre exportacions, aranzels, etc.), la situació de violència (diners invertits en armar les milícies enlloc d'ajudar la gent del carrer)... En definitiva, que amb una mica de voluntat per tothom es podria lluitar per un món millor i més just, però cal posar-nos-hi, i clar, la banya d'Àfrica està massa lluny per remoure consciències.