Bé, ja em perdonareu la conyeta del primer paràgraf però crec que és l'any en que més necessito fer una parada en el camí. És realment cert que la feina m'encanta, sóc feliç treballant en el que faig i avui en dia és una sort incaculable les dues coses: a) tenir feina i b) que t'encanti el que fas. Això, però, no deixa que tant per salut física com per mental un necessita de tant en tant fer un "reset". Cal apagar l'interruptor, tot i que crec que en el meu cas l'hauré de deixar en stand-by, i intentar recarregar les bateries per tornar encara amb més força, ganes i com diria aquell...amb il·lusió.
Realment el dia que he tingut avui carrega de raó el fet de que tinc el convenciment de que he arribat quasi al límit de l'esgotament. Vinc d'unes proves que m'obligava a arribar a casa passades la 1 de la matinada i malgrat que algun dia ho volia compensar començant l'endemà més tard no m'ha estat possible degut a la quantitat de coses que teníem empantanegades. I avui, com a últim dia, calia deixar-ho tot el més lligat possible; per què us en feu una idea, al mateix temps, estem duent a terme una dotzena de trials (proves, projectes, estudis...com ho volgueu batejar) i a part d'això tenia reunions amb un pagès a Les Preses que ens lloga un camp seu per fer-hi unes proves, amb el tècnic de l'Ajuntament de Fornells per uns tràmits, etc... total, que un servidor havia (i volia) d'arribar aviat a casa per preparar l'equipatge per les vacances i nanai de la Xina.
En fi, no ens queixem, avui estic cansat, em sento cansat, per això més que mai necessito vacances...però que ningú es pensi que no segueixo essent el paio més optimista que heu conegut mai eh? Deixeu-me un parell de dies que em recuperi i ja veureu...si, és una amenaça ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada