entomohistòria

No és pas una paraulota la que encapçala aquest post d'avui, simplement crec que il·lustra prou bé el que us volia explicar avui. Recordo que fa una setmana, en una trobada de feina amb una (bona) entomòloga, comentàvem el fet de que ben poca gent podia entendre la nostra afició/feina. M'explico, està ben entès que una persona li encantin els ocells, els grans mamífers, que sigui un estusiasta de balenes i taurons, o que li encantin els documentals de La2 sobre l'atac de lleons sobre manades de nyus...però quan dius a algú que t'agraden (i estudies o treballes amb) insectes, la cosa canvia.

M'enrecordo fa ja força anys, de fet, deu fer uns 10-11, en ple treball de camp per la meva tesi doctoral, tenia marcades unes 200 hectàrees en un mapa, en la zona de les Gavarres que comprèn des de les estribacions costeres de Castell-Platja d'Aro fins a la zona del Golf del Masnou. Per qui no coneixeu la zona, estem parlant d'una àrea que engloba parts urbanitzades amb d'altres ben naturals. Doncs bé, un servidor, equipat amb un GPS, havia de visitar el punt central de cada parcel·la i prendre unes dades, recollir i anotar les espècies de formigues presents, etc.

La zona que havia de mostrejar aquell dia era ben feixuga a priori, i no vaig pas anar desencaminat. Era una zona de pendents molts fortes, ben inaccessible, amb unes quantes cases aïllades damunt del turonet, en el punt ben alt. Com que era l'estiu m'agradava anar a treballar ben aviat, per evitar les estones de més calor; així doncs, a quarts de 7 del matí ja era al camp. Va ser un matí llarg i poc profitós en quant  a feina feta ja que per anar del centre d'una parcel·la altra sovint m'havia d'arrossegar per terra, enmig de berdisses, etc...

Imagineu-vos com devia acabar jo aquell dia cap a quarts d'1, quan plegava de treballar: barbut, brut i suat després d'arrossegar-me per un bosc mediterrani, cansat, vestit de camp (màniga llarga a ple estiu), amb un barret tipus "Indiana Jones" pel sol, etc... (ahhh i amb un "matxete" per desbroçar camí). Doncs a la que surto del bosc, just al costat del meu cotxe, tenia 2 patrulles de municipals esperant-me. Bingo!!!!!

Molt amables em pregunten que què estava fent...fàcil: estic fent un estudi de formigues. Primera sorpresa, no van riure!!! Però això si, per la cara que feien jo crec que es pensaven que els estava intentant aixecar la camisa. Vaig insistir, els vaig ensenyar els mapes que portava, el carnet de la UdG i els vaig fer cinc cèntims del que estava fent exactament. Aquí jo crec que ja em van creure i em van dir que portaven des de les 9 del matí buscant-me perquè havien rebut un parell de trucades de veïns inquiets dient que hi havia un sospitós pels voltants de casa seva i fins i tot un d'ells es va fer la película que estava enterrant alguna cosa...

En fi, em van recomanar que anés un moment al punt d'informació de la Urbanització i que els expliqués una mica allà el que estava fent, més que res per si rebien més trucades en els següents dies. I així ho vaig fer; una petita xerradeta amb les dues noies d'allà que, encuriosides, m'anaven fent preguntes de formigues (fins i tot a una li va fer molta gràcia, ja que era argentina com el nom de la formiga que estava buscant jo: formiga argentina). Una bona estona (o menys d'hora i mitja) vam estar fent-la petar. Aquell dia vaig anar a dinar tard, però millor això que no pas anar al "cuartelillo" de pet.

Per cert, sempre em va quedar una reflexió per fer-la als policies: a ple més de Juliol a Platja d'Aro no hi ha més feina per "enviar" dues patrulles a buscar un "sospitòs" per la muntanya durant més de 4 hores?