pujada de teló

Ahir 22 d'agost vam "oficialment" aixecar el teló de la temporada de bàsquet 2011-2012; i com s'aixeca el teló? doncs començant a entrenar, i això és el que vam fer.

Ja se sap que la pretemporada acostuma a ser el període més odiat pels jugadors/es, però un dels més esperats pels entrenadors, curiosa disjuntiva no? Quan un jugador pensa en la pretemporada sol pensar en entrenaments amb força càrrega física (tot i que els entrenaments de "només còrrer" ja fa temps que han passat a l'història i ara sovint gran part del treball físic es fa amb pilota i en pista), amb cruiximents ("agulletes") , fatiga, etc... Per un entrenador, en canvi, la pretemporada significa posar els ciments al que serà la temporada: nous jugadors (a vegades), noves coses a ensenyar respecte la temporada passada, en definitiva, anar fent crèixer un equip. Apassionant repte!!!

Òbviament tot es magnifica quan el canvi és molt més gran i es produeix un canvi de club, això em va passar l'any passat però no ara. Segueixo entrenant a Roses, per què canviar? Un bon grup humà, recolzament per part de la direcció esportiva i directiva, entrenar al costat de casa, etc... De moment ja va passar la meva època en el bàsquet professional; ves a saber si mai tindré l'oportunitat de tornar-hi, qui sap, ara per ara, a seguir construint quelcom al club del poble on visc ara.

És de calaix que hi ha diferències substancials entre les pretemporades dels equips professionals i dels amateurs, una de les principals és que, per exemple, ahir, esperava fer un entrenament amb 9 jugadores...i en van venir 5: dues treballaven i dues havien de venir però no es van presentar. I què faig amb un entrenament preparat per 9 jugadores? doncs res, una de les coses que ha de tenir un entrenador, a part de moltes altres, és tenir certa capacitat d'improvització sense caure en "fer qualsevol cosa". Teníem uns objectius preparats per ahir i s'havien de treballar, i així ho vam fer.

Com sempre, superil·lusionat per la temporada que just comença. Un nou repte per davant. L'any passat les noies van fer bona feina i una mica més i pugem de categoria essent un equip jove i força inexpert. Aquest any guanyem en algunes coses i perdem en d'altres...però com sempre intento recalcar a les jugadores, ningú ens pot guanyar en il·lusió...i amb això treballarem. Si sóc capaç de contagiar la meva il·lusió a les jugadores ja tindrem molt de guanyat. Anirem informant.