de videojocs i consoles

L'altre dia escoltava a la radio un paio que feia un repàs a coses "vintage" (aquest terme queda molt..."cool") en referència al món dels videojocs, les consoles, etc... Em va agradar escoltar-ho. Curiós. De fet, és un dels aspectes de la "quotidianeïtat" en que la gent de la meva generació hem viscut tot el procés, des de les senzilles màquines de fa uns 30 anys a les sofisticades consoles d'avui en dia, sofisticades, clar està, en el resultat de la realitat que estàs veient a la televisió.

Deia l'entès que com a màquina de videojocs d'ús familiar, és a dir, no en sales recreatives ni similars, es considerava l'aparació d'un joc anomenat "space invader" com a inici. Us en recordeu? Una pantalla de color negre on uns icones s'anaven movent de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta acostant-se cada cop més a la base on el jugador tenia una mena de nau que anava disparant per eliminar aquells invasors (aquesta nau només la podies moure de dreta a esquerra i viceversa, per la base de la pantalla).

També parlaven d'aquelles màquines petitones (de butxaca) precursores segurament del que avui coneixem com a Nintendo DS, en la que hi havia, això si, només un joc per jugar? Jo n'havia tingut 2 o 3, era un regal que em feien els pares si al final de curs les notes havien anat bé. Me'n recordo una que era amb pantalla doble i que tu controlaves un mico que havia de pujar per unes cordes per arribar als plàtans, una altra en què havia de saltar barrils que queien per una pendent...tot i que la primera que vaig tenir era una mena d'illa de tresor on havies de creuar la pantalla per recollir el cofre sense que piranyes, cocodrils i natius acabessin amb tu.

I que m'en dieu de les precursores de les grans consoles d'avui en dia? Si, aquella mena d'aparell que conectaves a la televisió i sortia una pantalleta d'un color verdós, amb dos pals, un a cada costat, que eren les raquetes!!! Era una mena de jocs d'esports, però tots amb el mateix funcioment, una piloteta (punt) i una raqueta, stick, mans, etc... que era una ratlla. Representaven així esports com tennins, futbol, hoquei, bàsquet...

Després ja arribaren els ordinadors amb jocs intercambiables. Jo havia tingut el mític Spectrum 124K (imagineu-vos, 25 anys enrera i l'ordinador potent tenia 124 K de memòria!!!!), on els jocs eren cintes de cassette que havies de carregar per poder jugar; carregar significava posar-lo a la platina i esperar uns minuts (més com més sofisticat era el joc) aguantant un soroll característic mentre el joc carregava. I que no passés cap petita errada (capçal una mica brut, un cop al teclat mentre anava carregant, etc...) perquè això significava tornar a començar. M'havia passat moltes estones jugant amb un joc que era una mena de Futbol Manager, i on havia agafat el meu equip a 4ª divisió anglesa i l'havia pujat a primera; també n'havia tingut un de lluita "callejera" entre bandes...

Més endavant ja vaig entrar en el sofisticat món de les consoles pròpiament dites, però sense ser-ne un usuari massa fidel. Vaig tenir una nintendo 64 em sembla que es deia, els cartoigs de jocs eren també intercambiables i me'n recordo haver jugat estones a un de bàsquet i a un de fòrmula 1; entremig agafava també la Game Boy (mítica) de ma germana i ja posteriorment, i amb els meus diners (i encara actives) em vaig comprar una Play-Station 2 (que posteriorment vaig fer "trucar" per descarregar-me jocs de la xarxa....que no se n'assabenti l'SGAE!!!) i ara fa un any i mig la Wii.

Sempre m'han agradat els videojocs però mai he estat un jugador compulsiu tot i que si que hi va haver èpoques que hi jugava bastant (típics moments quan t'independitzes de casa i encara no tens parella), sobretot a jocs d'esport (motos, tennis, bàsquet, formula 1...). Ara, a casa, tinc la Wii, i l'encenc cada dia, cada dia, de fet és la primera cosa que faig, això si, perquè la faig servir de bàscula...