Per altra banda hi ha les obligacions que un té com a pare i, si a més, et toquen uns fills poc dormilegues fa que les hores de són també es vagin retallant; rara és la nit en que o un o altre (o tots dos) no es despertin, i a vegades diversos cops cada nit. Apa, anem restant. Però a un en el fons no li fa res, ja se sap, ser pare comporta això i un ho fa de bon grat.
Ara bé, el que em rebenta com no us ho podeu imaginar és quan el motiu de que no pugui dormir és la xafogor. Sóc molt calorós (ara no estic fent referència a cap connotació sexual, que us conec) i si tinc calor al llit no puc agafar el són (o bé si ja l'he agafat em desvetllo fàcil). És el segon estiu en aquest pis, i mai fins aquesta setmana la xafogor no m'havia privat de dormir. Mai fins ara perquè avui ja ha estat la quarta nit consecutiva en que la calor m'ha fet despertar.
Vivim en un primer i no tenim aire acondicionat, però és que de fet aquest pis no és massa calorós. A l'habitació dels nens, que dona a un celobert, vam decidir posar un aparell d'aquells que deixa anar aire fred, però com que la nostra habitació dóna al balcó en principi en tenir la porta oberta d'aquest n'hi havia prou, però ara es veu que no.
Total, que avui m'he aixecat a les 3 i he estat una bona estona al balcó, refrescant-me amb el poquet aire que circulava i esperant que la temperatura corporal baixés (de nou, sense connotacions sexuals). No hi ha res que m'emprenyi més que notar-me suat al llit. Una mitja horeta després he tornat al llit i he pogut dormir. Menys mal.
No és una amenaça però una altra nit així i potser poso un matalàs al balcó....que amb el descans no s'hi juga.
sempre pots fer-te un lloc al llit de baranetes de l'Eudald...
ResponElimina