Avui m'he adormit (de tant en tant em passa, potser massa sovint) i com veieu el post no l'escric fins pocs minuts abans de mitjanit (segueixo, doncs, amb el repte d'escriure a diari intacte). He tingut el típic matí de voltar molt, per feina, però tenir la sensació que no has avançat massa en res; tot això culminat amb una visita al metge, al traumatòleg.
Ja em començat malament la visita perquè m'ha agafat 35 minuts tard (i amb la feinada que tenia jo per fer). Avui era el dia que m'havia d'avaluar després de la segona tongada de sessions de fisioteràpia. Un cop vist l'informe, inspeccionat de nou el genoll i preguntar-me per les sensacions, que, per ser sincer, no són massa bones m'ha plantejat tres solucions: a) seguir amb les sessions de fisioteràpia , b) fer una infiltració i c) fer ones de xoc.
Les sessions de fisioteràpia no són a priori una bona opció perquè després de fer-ne 30 no noto pas massa millora; sobre la infiltració no semblava el doctor massa convençut ja que hauria jo d'estar després de fer-me-la uns 8-10 dies sense fer massa esforços (no caminar massa, no conduir massa, no pujar escales...vaja, impossible en el meu cas) sinó el risc de trencament del tendó seria massa alt i les conseqüències molt pitjors. Ell es decantava per les ones de xoc. Tot i així, clar, la decisió està en les meves mans. El problema de les ones de xoc és que no entren per mútua (per tant, esquitxa 300 euros...) i tampoc ningú te n'assegura l'èxit. He sortit dee la consulta una mica xof...perquè a part d'això, de fer esport (excepte natació) res de res fins que la inflamació no desaparegui.
Per la tarda he començat un nou projecte a la feina (un nou "trial"), testar uns productes contra mosquits. Al migdia he rebut un mail del meu cap dient que havia parlat amb l'sponsor (un britànic vingut expressament com a delegat europeu de l'empresa japonesa, sponsor del projecte) disculpant-se perquè ningú de Cardiff podia assistir al trial d'avui (tal com marca la política d'empresa sempre hi ha d'haver algú quan un spònsor ens visita). La resposta ha estat que com que ja em coneixien de l'estudi que els vam fer l'any passat confiaven perfectament en mi i que cap problema. D'acord, pot sonar a autobombo...però de tant en tant que et reafirmin en que estàs fent les coses bé és una satisfacció, no creieu?
Total, que el dia fosc s'ha aclarit al final...ja sabeu, una de les meves frases preferides és "després de la tempesta sempre surt el sol"...per mostra un botó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada