el meu cap

Avui segon i últim post que parla de l'empresa on ara estic treballant. I és un post que dedico al cap de l'empresa, a en Peter. Abans de seguir, que consti que no sóc sospitós de fer-li la pilota, bàsicament perquè ell ni sap que faig el bloc ni sap res de català, excepte "bon dia" que és com comença sempre els mails que m'envia.

En Peter és un cap atípic, com a mínim pels caps que sents que corren avui en dia; l'empresa que dirigeix la va començar ell sol, i això fa que s'estimi la feina com poca gent. Però compte, ho dic en un sentit positiu, no és ni un esclau de la feina, ni un estressat compulsiu, etc... simplement s'estima el que fa i denota passió en el dia a dia.

Viatja molt, el fet de tenir sucursals a 4 països i que els esponsors que encarreguen (i paguen) els estudis que fem són d'una dotzena de països fa que estranya sigui la setmana que no fa un viatge; aquesta setmana li ha tocat Girona, i des de dimecres fins avui ha estat amb nosaltres. Una xerrada de feina amb ell acostuma a tenir més comentaris positius, optimistes, que no pas negatius; és la tipica reunió que quan acabes ja et posaries a treballar de seguida. Els comentaris que de tant en tant deixa anar et carrega de forces, et sents valorat...importantíssim en un món tan competitiu com és el que ens toca viure, i més en aquests moments de crisi.

Continuament li preocupa com es senten els treballadors de la seva empresa; si estem còmodes, contents...ens pregunta sovint la nostra opinió sobre coses que ha d'acabar de decidint ell, però t'ho pregunta.

Li encanta parlar de coses que no són feina: política, economia, situació global, records, i s'obre a parlar de la seva vida personal, de coses que fa en el dia a dia, si hi ha empatia amb l'interlocutor. Malgrat sigui anglès, el fet que estigui instal·lat a Gal·les de fa anys fa que sigui sensible a determinats aspectes identitaris, com per exemple la llengua. Per mostra un parell de botons: ahir vam estar amb un notari a Girona per uns papers que ens havien de fer, i va ser ell que li va preguntar al notari com és que els documents estaven en castellà i no en català; i a la web de l'empresa, la informació de la sucursal de Girona es pot consultar en llengua catalana.

Obviament, com a tots els "jefes", li preocupa molt els diners, i podríem dir que tot lo que proposes comprar li sembla clar...però suposo que si no ho considerés així ja no podria ser "jefe", no?