En Pep, un cas únic

Aquesta setmana s'ha produït una de les notícies més esperades pels culés: la renobació d'en Pep Guardiola, l'entrenador. No per esperada deixa de ser menys notícia, i més quan això passa en un club com el Barça, que trascendeix l'àmbit purament esportiu.

S'han escrit milers de línies sobre en Pep i els valors que ha aportat, la importància seva en l'èxit del club, de com de bé gestiona la plantilla, de com cada jugador ha millorat amb ell d'entrenador (excepte un tal Ibrahimovic...i perquè el suec no va voler...), etc... A vegades s'ha exagerat una mica, però som un país que tendeix a l'exageració, tan en positiu com en negatiu. Una de les coses de les que se'n va fer un gra massa, al meu parer, va ser amb el tema del video motivacional abans de la final de la Champions a Roma: jo que he estat entrenador assistent d'un equip professional de bàsquet puc donar fer que aquests videos (i d'altres) en un esport com el bàsquet són força habituals, no els va inventar en Pep...i és que el bàsquet sempre va avançat respecte el futbol (apa, ja he fet la falca).

Si, però, que vull comentar dos aspectes en els quals trobo que en Pep és excepcional, o com a minim original. El primer és el tema de no voler concedir entrevistes. Recordeu una entrevista a algun diari, televisió o radio d'en Guardiola? Des del primer dia va dir que no coincidiria entrevistes, i a fe que ho està complint. Això, que podria ser interpretat com una falta de respecte cap a la premsa queda compensat en que les seves rodes de premsa no tenen ni una durada marcada ni un número màxim de preguntes, així tots els mitjans poden preguntar-li tant com vulguin i cap mitjà es pot sentir ni privilegiat ni menystingut pel fet de poder comptar o no amb una entrevista exclusiva de l'entrenador.

L'altre aspecte que volia comentar és el fet que només renovi any a any. En un món tan professionalitzat com aquest tots el actors (jugadors, tècnics...) busquen assegurar-se el futur i renovar o fitxar per tants anys com sigui possible, amb sous astronòmics i a més amb indemnitzacions més astronòmiques encara per si la cosa no va bé i els foten fora a mig contracte. Ell renova any a any, el sou serà astronòmic suposo, i què? s'ho té ben guanyat...i quan el club o ell decideixi que s'ha esgotat el que es donava marxarà i ja està, no fent un atracament a les arques del club com fan la majoria d'entrenadors a la majoria de clubs (i si no espereu a veure què passarà a can merengue). En Pep és honest, i això en l'esport professional és car de veure. Sempre parla del nosaltres més que del jo, i ell no està content ni renova si no ho fan els seus assistents, creu cegament en el treball d'equip i malgrat els flashos el senyalen a ell sap de la importància de la gent que té al darrera, i ho valora...i això també em fa una enveja...