dilluns, 14 de febrer del 2011

els meus primers 10mil (2)

Ho vaig aconseguir!!! Uns 52 minuts i escatx després d'haver pres la sortida arribava de nou al davant del gimnàs Wellness a Girona, l'organitzador de la I cursa de Salut Urbana. Després d'haver fet deu kilòmetres, en els últims metres, tenia el suport del meu amic Borja (un malalt, en el bon sentit, de tot això) animant-me des de l'arribada; tots dos havíem assolit els objectius, diferents obviament, però ho havíem conseguit.

El fidel company d'entrenaments i curses (el pulsòmetre) m'indicava que havia fet el recorregut a un ritme mitjà de 5'10" el km.....20 segons més ràpid que la meva previsió més optimista. I no les tenia totes amb mi abans de començar eh? No ho vaig explicar ahir perquè no sonés a excusa abans de començar, però la nit anterior vaig dormir fatal "gràcies" als meus dos estimats fills que no feien sinó recordar-me que no pots plantejar-te un descans sense comptar amb els seus plors de mitja nit.

Al moment de la sortida ja vaig intuir el nivell que hi hauria a la cursa. Així com la Sant Silvestre veus gran quantitat de gent que possiblement no acostumin a anar a còrrer més que aquell dia, ahir ja era diferent; els 10 kilòmetres ja és una distància per a la qual has d'estar acostumat a còrrer, i a més hi havia límit de 90' per fer la prova, és a dir, caminant no es podia fer. El nivell era bo; fixeu-vos que us dic que vaig còrrer "ràpid" i només vaig quedar 126 d'uns aproximadament 160 en categoria masculina.

De les tres curses que he fet ha estat la que he arribat més sencer al final, vaig tenir la impressió que podia haver aguantat uns quants quilòmetres més, o dit d'una altra forma, podia haver corregut a un ritme més bo; com que no tinc velocitat haig de portar un ritme sostingut i no em va servir de res intentar augmentar el ritme en els últims metres. Mireu si vaig estar content del resultat de la cursa que per cel·lebrar-ho em vaig cruspir una pizza que va fer inútils les quasi mil calories que vaig perdre a la cursa...però bé valia una bona celebració no?

Ara el pròxim repte ja serà la cursa del carrer Nou, deu quilòmetres a còrrer el dia 3 d'abril; tinc ara quasi un més i mig per preparar-me...us parlo ja d'objectius? Doncs còrrer la cursa en menys de 50'..., és a dir, baixar quasi 3 minuts la marca d'ahir...no serà pas fàcil però, si ho fos, no seria un repte no?

2 comentaris:

  1. M'agradaria escriure sobre la il·lusió que m'ha fet veure que has aconseguit el primer objectiu. Ja fa molt de temps que has estat entrenant i aconseguir aquest repte ha estat genial!
    Estic segur que pots rebaixar el temps, amb un mes i mig et pots plantejar sense cap problema l'objectiu de rebaixar 3 minuts els 10km! Estic segur que ho pots fer!

    Ara, tens un company de secció impressionant!
    Jo entro a la secció a la pròxima cursa! no estic tant fort com "Aeroborja", però suposo que em defensarè!

    Des de les terres de ponent, l'ex prepa!

    E? al final de cursa vas estar de puta mare e? jeje ja ens entenem!

    Una abraçada enorme!

    ResponElimina
  2. Ostres, gràcies prepaaaaaa, opinió qualificada!!!!!!

    A veure si per la del 3 d'abril hi ets i prepara't que en Borja està que se saleeee

    ResponElimina