showtime

Ahir els Green Bay Packers van guanyar 31-25 els Pittsburgh Steelers a la Final de la NFL, el dia de l'any en que més gent, com a mínim als EUA, mira la televisió; ara no me'n recordo, però ahir sortia al Mundo Deportivo els milions i milions de dòlars que costava col·locar un anunci al mig de la retransmissió.No vaig veure el partit, primer de tot perquè el feien codificat, i segon, perquè segur que m'adormo.

Bé, sincerament, potser essent una final no m'hagués adormit; però no hi posaria la mà al foc. Els americans acostumen a posar-ho tot al servei de l'espectacle. Crec que fins i tot han adaptat el reglament dels esports a tal motiu, qui diu espectacle diu negoci. M'explico, tant el futbol americà com el bàsquet (juntament amb el beisbol els tres grans esports yankees), tenen el partit farcit d'interrupcions, i aquestes (i perdoneu que parli de bàsquet perquè és el món que domino més) poden ser, en el cas dels temps morts, de fins a 3 minuts de durada...això fa que, per exemple, un partit de bàsquet duri entre 2,5 i 3 hores.

Quina pallissa no? Doncs mirar-ho per la tele si, us ho asseguro. Però estar-hi in situ segurament no, perquè, com he dit es plantegen això com un espectacle i un espectacle no pot ser mai avorrit (com a mínim no voluntariament). Els pavellons acostumen a estar en grans edificis amb multitud de botigues, bars/cafeteries, etc al seu voltant, fins i tot no és dificil trobar-hi sales de cinemes en els mateixos pavellons o que aquests formin part d'immensos centres comercials, com si fos sin un establiment més.

Paral·lelament a la celebració de la final de la NFL a Europa ha començat el Torneig de les 6 Nacions de Rugby, esport, aquest, cosí germà del futbol americà. Digueu-me romàntic, però prefereixo un esport on les samarretes s'arrapen al cos encara que aquest no sigui estèticament atractiu que no pas un on els esportises tenen més centímetres quadrats protegits que no pas sense (mireu la foto si no); m'estimo més un esport on tot l'equip col·labora en la defensa i l'atac que no pas un farcit d'especialistes i on la majoria d'integrants de l'equip no toquen la pilota en tot el partit. M'estimo més un esport on passi el que passi hi ha un "tercer temps" en el qual els integrants dels dos equips comenten la jugada després del partit envoltats de menjar i mam; no ho trobeu fantàstic? ... cada vegada sóc més del rugby..ho reconec, malgrat que em meravella com els americans treballen això que han anomenat showtiem.