De fet, quan m'hi vaig afegir la conversa ja estava en marxa i, inhabitual en mi, no hi vaig posar massa cullerada (només una mica) i em vaig dedicar més a escoltar els arguments entre qui defensava una tesi i l'altra, entre qui defensava que a la independència s'hi arribaria a partir del sentiment o bé s'hi podia arribar a partir de que els ciutadans entenguessin que era una qüestió pràctica.
Les coses no acostumen a ser ni blanques ni negres, si no carregades de matisos. Si ens parem a rumiar-hi portem una bona ratxa de trepitjades a la nostra autoestima; només a tall d'exemple i sense parar-m'hi massa estona: sentència de l'estatut, atac als resultats dels premis Goya, entrenadors criticats per parlar en català, TV3 es deixa de veure a València, reacció a la reunió Mas-Zapatero...etc..etc... Ha fet tot això augmentar el sentiment independentista?
Doncs no és tan clar, a les eleccions del passat novembre no es va pas notar; els partits clarament independentistes van baixar la seva força electoral i si, és veritat, va guanyar una coalició en la que un dels partits que la formen té com a ideari augmentar l'autogovern (potser fins i tot molts d'ells apostar per la independència), però de no tan alta volada, i tenint present que l'altre partit de la coalició no aposta per la independència.
En l'argumentació d'ahir es llançava una pregunta interessant: si hi hagués concert econòmic, la gent que vol ser independent per causes pràctiques (que els nostres impostos es gestionin des d'aqui) voldria realment ser-ho? Ostres, aqui ja entren altres valoracions a tenir en compte com la solidaritat entre regions, quin % del que paguem ha de retornar, etc...
L'independentisme és un sentiment, això està clar, o almenys jo ho veig així; que l'argument econòmic pugui fer realment que algú es defineixi com a independentista hi ajuda, però no hauria de ser l'únic. D'acord que avui tot es mercantilisme, però deixem com a mínim que els nostres ideals vinguin des del sentiment. Ara bé, busquem també la practicitat perquè si només ens quedéssim amb els sentiments celebrant la diada Nacional un dia a l'any podríem quedar satisfets i no, això mai, en un camí cap a l'independència final cal fer passes decidides i impregnar cada aspecte del dia a dia de practicitat, perquè si no des de les espanyes s'acaben burlant dels nostres sentiments. Potser si mai poguéssim gestionar els nostres recursos ens pendrien amb més seriositat i rigor...però sovint ho veig tan lluny.
En fi, per acabar, deixeu-me dir una frase de les que es van dir ahir en la tertúlia-cafè: entenguem la independència com a "a favor de" i no " en contra de".
Carai, sembla que la tertúlia cafetera et va inspirar! Intentaré trobar el link al podcast de l'Àgora d'ahir, perquè precisament parlaven d'això i em va fer molt gràcia, perquè després de molt discutir sobre independència i concert econòmic es va acabar en ... si l'encaix amb l'estat no és possible, doncs la solució serà separar-nos!! Realment una va ser una tertúlia ben interessant, almenys durant l'estona que ho vaig veure perquè ... tot i que semblava que els ponents tenien visions diferents, van acabar tots dient el mateix!! Fins ara, Núria
ResponElimina