ja era de preveure

Sovint les coses es veuen a venir d'una hora lluny, em refereixo a totes les crítiques que ha rebut en Mas (i, aqui si, per extensió, tots els catalans) després de la reunió a la Moncloa de dilluns passat. Contradiré en Puigcercós que en un tweet va dir ahir que millor no esmerçar ni un minut en rebatre a la caverna mediàtica de les espanyes, bé, de fet, el que faig aquí és desfogar-me...i això ja sabeu que de tant en tant és positiu.

Sabeu la frase "cornuts i pagar el beure?"...doncs així és com ens hem de sentir. O sigui, el president de la Generalitat va a Madrid a entrevistar-se amb el president espanyol per, bàsicament, dues raons, i segons la caverna que dèiem resulta que ha anat a fer xantatge o, com deia algú "a sacar tajada".

La primera de les raons era que l'estat es comprometés a ingressar als comptes de la Generalitat el que, segons l'Estatut es coneix com a "disposició general tercera"...per tant, són uns diners que estaven compromesos i que fa temps que ens deuen...i recordo que l'Estatut va haver de ser aprovat a Espanya, després de passar-hi el ribot (i no pas una sola vegada). La segona raó encara fa més riure (per no dir ràbia): vam haver d'anar a demanar permís per poder-nos endeutar!!!, tenint present, clar està, que tamt el deute com els interessos els pagarà la Generalitat.

No estem cansats que tot el que fem sigui regirat Ebre enllà?...jo si, i molt. No fa pas massa Andalusia va rebre d'un dia per l'altre 2500 milions d'euros del govern central...i ningú va aixecar la veu. De veritat ho dic, si us fem tanta ràbia els catalans i resulta que us estem "escanyant"...perquè no ens deixeu caminar sols? Quan ens aixequem cada matí, dins la nostra ment no hi ha vas l'ordre subliminal d'amargar-vos la vida eh? Simplement estem cansats de ser cornuts i pagar el beure...i no hi ha més cec que qui no vol veure.

Paradoxalment ahir al Parlament es va admetre a tràmit una proposició de declaració de Independència per part de Solidaritat Catalana...que no servirà de res? segurament...però l'esperança és l´'última cosa que s'ha de perdre...bé, la penúltima...l'última són els ideals.