la llei Sinde

No us ha passat mai que, en un debat on clarament la gent es posiciona a un costat o altre, vosaltres acabeu entenent les dues pustures?. Doncs a mi em passa. En aquest cas, malgrat el títol del post, faig referència més aviat a tot el relacionat amb les descàrregues per internet, si haurien de ser gratuïtes o pagar, tema de la propietat intel·lectual...en definitiva, si la cultura pot ser gratuïta... es nota que vaig veure Banda Ampla ahir?

Entenc els artistes, els creadors, aquells que esmercen temps, a vegades diners, i sempre els esforços per crear alguna cosa, diga-li llibre, diga-li música, cine... Quan ens descarreguem música, una peli, etc per internet, no els estem traint una mica? No ens estem en certa manera, convertint en lladres?, bé, de fet no seria robatori si no furt perquè ho fem sense violència...

Què passa quan una família vol anar al cinema? Si són 4 membres compta 40 €; si ens agraden dues o tres cançons d'un artista? paga 20 € per quedar-te tot el CD...i lo més fotut és que l'artista es queda una ínfima part de tot això. Per exemple, segons el que va dir ahir en Rafael Vallbona, un escriptor, de cada llibre seu que es ven en una llibreria posem-hi per 20 € ell se'n queda uns 2 i els distribuidors, 8. Caram, ixò és culpa del consumidor?

Clar, jo possiblement m'ho miro des del punt del vista del consumidor pur i dur, no sóc creador, de fet, l'única cosa que escric és aquest bloc (que és gratuït accedir-hi, obviament), de músic no en sóc i de cineasta en cara menys, per tant, admeto que m'he baixat alguna pel·lícula, que m'he baixat música i que, sobretot durant la carrera, fotocopiava llibres...sóc un delinqüent? No m'hi sento pas.

El problema és quan ens mirem aquest tema amb ulls de fa 20 anys...i tot ha canviat; si, ara tenim una eina de "democratització cultural" com deia ahir algun dels participants al Banda Ampla; ara tenim Internet. I això ho ha canviat tot, possiblement hagin de passar uns quants anys per mirar-ho en perspectiva i veure com d'important ha estat l'aparició de la xarxa. Simplement la gent s'ha d'adaptar (els artistes també) i utilitzar aquesta eina per millorar, per exemple, la difusió del seu producte. En un món global i obert com és el d'internet, la llei Sinde és com posar-hi una porta...us imagineu una porta al mig del desert? per què serviria (només per fer ombra, res més).

Algun dels comentaris que van aparèixer al programa van ser curiosos, per exemple, un dissenyador/modista hauria de cobrar un canon per cada persona que passejant pel carrer està portant un vestit creat per ell? Quan comprem CD's verges, discs durs externs...en el preu ja hi ha inclòs el canon digital...per tant, no estem pagant ja per endavant el "pecat" que farem?

Complicat el tema, jo admeto que avui acabaré d'imprimir un curs de fotografia que he trobat per internet. I qui estigui lliure de pecat...