autocrítica i humilitat

Vet aquí dos valors que, massa sovint, s'obliden en una vida tan competitiva com la que estem vivint; i més, clar està, en l'esport professional (la màxima expressió de la competitivitat). Si parlem de la nit i el dia en aquest aspecte, si parlem de dos extrems que reencarnen posicions totalment contràries parlaríem, clar està, d'en Guardiola i en Mourinho.

Aquest post es podria escriure segurament després de cada jornada de lliga però ahir es que van haver-hi diferents circumstàncies que el feien un tema ideal per l'escrit d'avui.

Cas del Barça; l'equip culé es presenta a jugar a Mallorca amb quatre baixes molt importants en el seu equip teòric titular: Xavi, Valdés, Puyol i Alves. Durant tota la setmana Guardiola reitera que té confiança en tots els jugadors de la plantilla i qui surti a suplir les baixes ho farà igual de bé i que, en cap cas, l'absència dels quatre lesionats serviria d'excusa per si l'equip perdia en un desplaçament a Mallorca que, vist les actuacions de l'equip balear com a local, no era pas precisament senzill.

Resultat: victòria del Barça 0-3 i en Pep que, en sala de premsa, fa equilibri entre tirar floretes al seu equip i també fer certa autocrítica en el sentit de que als seus homes els va costar molt entrar al partit.

Cas del Madrid; visita a La Corunya. L'equip ve de fer un bon resultat a fora en Champions (empat a 1 a camp de l'Olimpic de Lió). Per escalfar la jornada de lliga diu que el Barça es veu beneficiat pels horaris. El Madrid no fa un mal partit però acaba sense poder marcar cap gol, coses del futbol; Mourinho marxa del camp sense saludar ni a Lotina (entrenador rival) ni a l'àrbitre i en roda de premsa carrega de nou pel fet que l'hagin obligat a jugar en dissabte (va tenir Champions, si, però va ser dimarts eh?) i que qui fa els horaris ja sap ben bé a qui ha d'afavorir, en clara referència, de nou, al Barça.

D'autocrítica? 0 de 0. Humilitat? no apareix aquesta paraula al diccionari de Mourinho (de fet va dir que Deu pensaria d'ell que és collonut). Amb actituds com la d'aquest senyor, gran entrenador, no dic que no, s'entén com el Barça (i el seu entrenador) malgrat sigui tan superior als rivals, malgrat els intenti guanyar per 5-0 millor que 3-0, etc.. acaba sent més estimat i respectat que el Real Madrid i entrenador.

Ah, i dues cosetes sobre el tema d'horaris perquè Mourinho comenci a pensar-se una nova excusa. Primer, el Barça juga dimecres contra el València a les 22h i el Madrid el dijous (un dia més per descansar no?); i segon, el Barça de bàsquet juga dijous vespre (nit amb canvi horari) a Israel, guanya a la pròrroga, divendres viatja a Barcelona i ahir dissabte a les 6 de loa tarda té un partit contra un dels 3 millors equips de la Lliga (el Caja Laboral de Vitòria)...i ejem...guanya de 23...com deia aquell, "no hase falta disir nada más".