On està el límit?

No sé on està el límit, només sé on no està. Gran frase eh? No, no és meva, no m'atribuiré mèrits que no em pertanyen, tot i que subscric la sentència al 100%. Aquesta frase l'he extreta del llibre "On està el límit?" de Josef Ajram (editorial Plataforma).

Si teniu l'oportunitat llegiu-lo: no és un gran llibre en el sentit que estigui molt ben escrit (segurament l'autor, té mil facetes on es defensa millor que en l'escriptura), ni és un gran manual filosòfic, ni d'autoajuda, ni és una biografia ben estructurada, ni passen coses... o, per dir-ho d'una altra manera, és una mica de tot això i més. No guanyarà un Premi Nadal ni un Sant Jordi, però guanya el cor de tothom qui el llegeix.

Qui és Josef Ajarm...doncs un broker, o com és defineix en un capítol un day-trader...però és més que això, ara li paguen per fer esport. És un ultraman. Qui neda 10 km, va en bicicleta 421 km i acaba fent uns 80 km corrent (dues maratons, vaja) és mereix la denominació d'ultraman. L'autor podria fer un llibre on expliqués fil per randa les seves actuacions, on s'autovanagloriés dels èxits...però no, l'autor parla de reptes, de la força de voluntat, de com ha arribat a ser això, un ultraman; però parla també de les seves debilitats, i de com les va vèncer.

Haig d'admetre que quan el meu amic Borja (que ja avanço que, si vol, es convertirà en un altre ultraman...) em va parlar d'aquest llibre a l'autor ja el coneixia d'haver-lo llegit en algunes de les revistes que compro, però res a veure en la sensació que et queda després d'haver devorat el llibre (no té mèrit això, són un centenar de pàgines amb lletra grandeta). Un cop passes l'última pàgina dóna ganes d'agafar les bambes de còrrer, calçar-te-les i començar a còrrer, rollo Forrest-Gum...però no còrrer per còrrer, sinó còrrer buscant un motiu: ser feliç, superar-te, reptar-te a tu mateix...perquè això està clar, el límit no el trobaràs.

No hi tinc pas comissió, us ho asseguro, però doneu-hi una ullada si podeu; a més cal dir que en Josef ha rentabilitzat d'alguna manera la seva passió (http://www.josefajaram.es/), ha fet de la frase del llibre un leitmotiv (és nota que el paio de negocis i mig entén eh?)...i entre el merchandaising, una pulsera; una pulsera que en Borja em va regalar i que la duc ja sempre a sobre; així quan enmig dels meus reptes, (preparant uns 10km, una marató o un triatló, el que sigui) em senti sense força, estigui a punt d'arribar al límit... veuré la pulsera i sabré que encara no l'he trobat aquest límit, si no que simplement he trobat on no és.