"no me entero de naaa"

Ahir vaig haver de baixar, amb la meva dona, a Girona capital a fer certs encàrrecs, i vaig viure algunes situacions curioses que us volia comentar.

Situació 1. Lloc: seubdelegació del govern (exgovern civil). Vam haver d'anar allà perquè és on hi ha la seu de la Policia Nacional on tramiten els NIE (una mena de DNI per extrangers, i que necessitava pel cap de l'empresa on treballo). En arribar hi ha un guàrdia civil que et demana quin tràmit vols fer i et dirigeix cap a un lloc o cap a l'altre havent de passar, en teoria, un arc detector (com el dels controls de seguretat dels aeroports)...doncs vaja, que ens diu el guàrdia civil: "ustedes como hacen cara de buenas personas no hace falta que lo pasen"...si senyor, això són normes de seguretat i lo demés són tonteries.

Situació 2: Lloc: Hisenda. Segona trobada amb un arc detector. Aquí qui el controla, un treballador d'una empresa de seguretat privada, no se'n refia tant de la nostra cara i hem de passar el detector. I aquí començo amb el ritual: agafar la safata, posar-hi les claus, el mòbil, les monedes, el rellotge...Passo la maleta pel detector i em disposo a passar-hi la safata, em diu que no cal... com? de què em serveix treure el moneder amb les monedes si no ho passo pel detector? i si porto una navalla dins el moneder? En fi, em diu que no cal que em tregui ni l'abric ni el cinturó...li dic: segur? em respon: com vulguis. Gran resposta, però la meva encara va ser més gran: "ohh, com vulguis tu, de fet ets tu que manes no?"...interpelació seva "facis el que facis la màquina pita igual"...i tenia més raó que un sant. La màquina va pitar. Però ni ell ni la parella de guardies civils (quin fart de veure verd ahir) que estaven al seu costat van fer res. O sigui, que de fet, molt d'arc però podia haver portat alguna arma a sobre i entro sense problemes. Reflexió que li vaig fer a la meva dona quan vam seure a la sala d'espera: amb la gent que es deleeix per treballar i gent ocupant llocs de feina amb desgana...

Situació 3. Lloc: Hisenda. Pocs segons després m'adono que en agafar els meus objectes personals de la safata del detector he agafat unes claus d'un cotxe que no em pertanyen, m'aixeco i vaig cap els guàrdies civils a explicar-los el cas i quan quasi estic acabant l'explicació un d'ells, el jovenet, m'etziba: "no me entero de naaa"....mira, li perdono perque sembla el doble d'en Pedro, el jugador del Barça...el seu company em diu: "en castellano"...i em quedo unes dècimes de segon callat, les suficients com perquè hi afegeixi un "por favor" (si no m'hagués quedat callat i fent cara de circumstàncies ho hauria afegit?). Després d'un "ja hi som" que em va sortir de l'ànima li vaig explicar en castellà, de fet, els catalans tenim la sort de ser bilingües.