El que passa és que davant seu hi havia un altre gat vell, en aquest cas de periodisme, en Xavier Bosch, i això és va notar. Moltes vegades, els polítics, quan van a la televisió, reben una respallada a l'espatlla per part dels entrevistadors, però ahir no. M'agrada l'estil d'en Bosch a l'"Àgora", un estil directe, punyent si vols tu, però sense perdre mai el respecte (només faltaria) per l'entrevistat. Els polítics solen ser hàbils en no contestar allò que no volen contestar; si d'un tema no en volen parlar normalment se'n van per la tangent i la pregunta acostuma a quedar oblidada; amb en Xavier Bosch això no passa: la pregunta no quedarà oblidada sinó que al cap de poca estona de l'intenta d'escapoliment per part del polític tornarà a formular la pregunta, de manera diferent, però la tornarà a formular. Obviament, el polític és probable que segueixi sense respondre però l'audiència ho notarà, en certa manera, l'entrevistat quedarà retratat en aquell assumpte.
I això ahir va passar en alguna ocasió, sobretot en dues de molt clares: independència/consultes sobiranistes i el poder a l'ombra que exerceix en Duran. De la primera va quedar clar que Unió no recolza la independència (fet obvi i evidentment respectable), però també que pels d'Unió lo de les consultes populars sobiranistes és una activitat folklòrica d'uns cap calents que no entenen les prioritats del país (no ho va dir així, és cert, però el sentit no era massa diferent). Gran pregunta la d'en Xavi Bosch (a idea, crec, de l'Ernest Folch, un altre crack, via twitter) quan li va dir que si no estava d'acord amb la independència podia anar igual a la consulta i votar que NO... En Duran va tornar a dir que això de la independència no és blanc i negre, que ells volen un estat confederal, etc etc etc...a veure: independència SI o NO?, no és tan difícil no?
I l'altre moment va ser quan l'entrevistador li va fer veure en l'entrevistat del poder que té, i que això implica tenir unes responsabilitats si la cosa no va bé. Gran Bosch. I vet aquí una de les grans causes que fa que en Duran sigui sempre el polític més ben valorat: no es crema mai. No es crema mai perquè exerceix un poder a l'ombra, sense estar a primera línia política (així doncs, les bales mai l'enganxaran a ell). Ahir, quan es parlava dels problemes econòmics i de la relació amb l'estat va quedar clar que s'espolsava qualsevol responsabilitat quan, entre altres "càrrecs", és l'encarregat de gestionar els traspassos, és l'encarregat de relacions exteriors i de las converses sobre finançament Generalitat - Govern central...i com de nerviós es va posar quan l'entrevistador li feia veure que si les coses no es feien bé ell tindria certa responsabilitat.
Que recomanable seria que tothom fos desenmascarat de tant en tant, i si en Bosch ha de fer hores extres perquè tothom passi pel seu "confessionari" paguem-los-hi entre tots, m'estimo més això que pagar a qui sé que m'està enganyant.
Doncs jo coincideixo amb ell: Confederació, com vam tenir en el seu moment i els carlins van reclamar. I, per cert, la meva dona comentava que va veure tou en Bosch, que altres vegades ha estat més incisiu.
ResponElimina