Jo no sóc religiós, gens; però entenc i obviament respecto la gent que ho és. Aquest fet no és incompatible en que m'agradi, en certa manera, la Setmana Santa. Des del punt de vista cultural, de costums, de representació...trobo que les processons, les passions, els via crucis...formin part de les tradicions en un país emminentment catòlic com el nostre.
Bé és cert que em queden pendents visitar exemples d'aquesta tradició especials com la Dansa de la Mort de Verges, la Passió d'Olesa o d'Esparraguera, el Via Crucis de Sant Hilari...algun any ho faré, però el que no se m'ha esborrat (i mira que fa anys d'això) són dos moments de la celebració de la Setmana Santa.
Fa molts anys, quan els meus pares tenien la Lampisteria al C/ Ballesteries de Girona, en ple cor del barri vell, acostumàvem a anar a veure la Processó des del balcó de la lampisteria. M'enrecordo que em sobtava el silenci amb el que ho seguia la gent interromput per alguna saeta (més propi, això si, de terres més al sud) que algú cantava al pas dels passos (valgui la redundància).
I més o menys per la mateixa època, o potser abans, a Quart, el meu poble, es representava la Passió a l'aire lliure. Me'n recordo d'en Josep de Cal Fustret, un dels terrissers del poble, com feia de Jesucrist; me'n recordo de que s'aprofitava el davant de l'Església per fer algunes escenes i, sobretot, la de la Crucifixió i Ressurecció que es feien a l'esplanada del darrera; i me'n recordo que podia gaudir això des de la Torre on hi havia el focus que ho il·luminava tot. Clar, el lampista i tècnic de il·luminació era el meu pare, i algun "enxufe" havia de tenir no? Era bonic pensar que tot el poble treballava per aconseguir una representació amateur però de qualitat...llàstima que es va perdre.
La sort és que no s'hagi perdut una de les altres tradicions de casa...els impressionants brunyols (aquí ho diem amb "r",,,bunyols ho deixem pels del sud de la Tordera) que fan a casa...ahir la "dieta" ja se'n va anar a norris amb la mitja dotzena llarga que em vaig crospir...i avui tornem-hi...que voleu, les tradicions no es poden perdre no?
I com a tradicions, n'hi ha de més maques que la tradició de Sant Jordi? Quin dia més bonic!!! Aquest cap de setmana cau en dissabte, per tant, Girona encara estarà, si el temps ho respecta, més petat de gent, però no és excusa per no anar-hi a fer una volta. Jo, com a previsor que a vegades sóc, ja acabo de comprar una rosa just a davant de casa. Qui les ven té de catalana lo que tinc jo d'australià i la crisi del petroli deu haver fet pujar el preu de les roses perquè tela....però un dia és un dia, i la diada de Sant Jordi bé s'ho val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada