sentit i sensibilitat

 No sóc polític (Deu  me'n salvi) ni tampoc gestor (bé, només a nivell "domèstic") per tant no sóc qui per donar consells i menys als nostres governants. Hi ha casos, però, on crec que el sentit comú ha d'estar per sobre de tot.

Sé que vivim immersos en una crisi de grans proporcions i, pel que sembla, el govern convergent s'ha trobat les coses pitjor de com se les imaginava. Així doncs, entenc que un pla d'austeritat era necessari i vaja, que ens toca a tots estrènyer-nos el cinturó. Ho accepto. Però no accepto que això serveixi d'excusa per tot.

Ahir, per la radio, vaig sentir una història que em va fer reflexionar. Va ser frapant. Era el testimoni de la mare d'un nen amb paràlisi cerebral i que tenia o havia tingut múltiples complicacions, tantes que ja portava, amb només 9 anys de vida, 21 operacions. Doncs resulta que la setmana vinent havia de passar l'operació 22, en la qual se li havia de posar, si no recordo malament, unes pròtesis de cadera que li haurien de facilitar el poder caminar sense tanta dificultat com fa ara; a més, pel que sembla, l'operació havia de ser prou urgent ja que ara era el moment òptim ja que les caderes estaven a punt de dislocar-se...amb lo dolorós que és...i que després la cirurgía tampoc seria més senzilla, ans al contrari. Doncs bé, aquesta família rep una notificació dient que l'operació s'ajorna sense data. On és el sentit i la sensibilitat en aquesta decisió?.

Sé que cada persona és un món i que tothom tindrà les seves històries però precisament per això, perquè estem parlant de persones, s'hauria de ser una mica més curós...a més, no havia dit el govern que no disminuiria la qualitat del servei? No clar, en aquest cas no és que hagi disminuït la qualitat del servei, simplement no hi haurà servei.

Proposo una solució. Just ahir es coneixia la llista d'unes 40 i escaitx persones que rebran la distinció de la creu de Sant Jordi. Entre elles hi ha els 25 primers europarlamentaris catalans que va haver-hi (i entre ells en Duran i Lleida). No sé si la Creu de Sant Jordi té dotació econòmica, el que si sé és que cada creu té un cost de 1200euros...invertim el cost de les Creus de Sant Jordi d'aquest any en sol·lucionar les caderes s'aquest nen? Faig demagògia no? Doncs jo crec que aplico el sentit i la sensabilitat.