rehabilitació

Estic en plena fase de rehabilitació de la lesió del meu genoll; com diu el nom (rehabilitació) estic en ple procés d'aconseguir que el genoll torni a estar hàbil per poder realitzar, en el meu cas, exercicis amb impacte a l'articulació (còrrer, vaja).

Vaig a "Fisiomèdic", al capdemunt de l'avinguda Lluís Pericot. Ja és on havia anat per la lesió de l'Aquil·les de fa uns uit mesos. A diferència de llavors, però, ara em toca treballar en una sala gimnàs que tenen habilitada. Fàcilment podem estar treballant 6-7 persones al mateix temps, i amb un sol fisioterapeuta per tots, en Dani. Pot semblar que parlo de massificació, però no, al contrari, parlo d'organització.

A l'entrada d'aquest gimnàs hi ha un ordinador on en Dani consulta la fitxa de cadascú, a més d'utilitzar-ne l'Spotify per posar música ambiental. El primer dia que estem allà ens ensenya uns exercicis bàsics que són els que treballarem mentre estem allà, obviament adaptats a la lesió que cadascú pugui tenir: en el meu cas uns estiraments d'isquiotibials, bàsicament, i un exercici on deixo "rossolar" la part adolorida del genoll sobre un rullo d'espuma dur.

D'aparells em fan treballar amb un que dona escalfor interna al genoll, un "Compex" que dona electroestimulació i un altre aparell d'ultrasons que, aquest si, requereix de la presència d'en Dani per anar movent els ultrasons per sobre la zona lesionada.

I per això parlava d'organització: mentre, per exemple, en Dani m'està fent ultrasons, un altre pacient estarà fent bici estàtica, un altre estiraments, un altre exercicis de propiocepció i dos més estaran fent electroestimulació, etc... vaja, que nosaltres no perdem el temps, i el fisio menys.

El fet que més o menys coincidim amb la mateixa gent cada dia fa que ràpidament ens agafem confiança (compassió) i comencem a parlar de les lesions que té cadascú. I allà hi ha de tot, obvi. Tenim una dona de mitjana edat recent operada de lligaments creuats al genoll, una noia joveneta (jugadora de bàsquet) que està fent rehabilitació però que encara l'han d'operar (també creuats del genoll); un nano jove que té la pinta d'estar jugant a tennis (les marques de la roba, Sergio Tachini per exemple, el delaten) amb el turmell lesionat, una senyora que es va trencar el radi, al braç, etc...

Però el primer dia vaig trobar-me ja un conegut. Un àrbitre de bàsquet!!!! Hèrnia discal tu. Es veu que un dia es va aixecar del llit i va veure com havia perdut la sensibilitat de la cama, dels dits del peu... i mira, poc després passava pel quiròfan. Ell no s'ho explicava...no sé, jo no és que hi cregui massa però per si de cas ja li vaig etzibar al segon dia: "vols dir que no és un càstig diví pel que has fet patir als entrenadors o bé algún d'ells t'ha llançat un mal-de-ojo?"...us prometo que en cap cas vaig ser jo.