Anna

24 d'abril. Fa 32 anys, un dia com avui, deixava de ser fill únic. No us puc pas dir si a partir de llavors van començar a aparèixer els gelos en mi, no me'n recordo, de fet, el primer record clar que tinc de la meva germana és quan de ben petita va haver de passar uns dies a la clínica. Com que li van haver de rapar el cap jo tenia por de veure-la...ironies de la vida, ara qui va amb el cap rapat és qui escriu això.

 Valoro moltes coses de la meva germana. Moltes. En tot el que fa hi posa els cinc sentits i això es nota perquè ho acaba fent tot bé o quasi (fa poc ha intentat fer brunyols i es veu que no se'ls menjaria ni el gat de la veïna). Es mestra vocacional, i això es nota. Posar passió en el que fa significa que cada dia intenta millorar, per això s'enfada si li dius aqueles generalitats que solen dir aquelles persones que no han fet mai de mestre (que si teniu 3 mesos de vacances, que si sempre protesteu, etc).

Posar passió en el que fa significa que quan va ser l'època de ballar funky va fer-ho amb èxit (eppp i quedant tercera, juntament amb el grup en el qual ballava, en el campionat del món de funky hip-hop eh?...put your hands up...). Però posar passió també significa que quan va ser l'hora de treure's les oposicions estudiava més hores de les que té un rellotge, que quan estava treballant per una associació (diga-li, per exemple, la Comissió de Festes del poble) era la primera en arribar, la última en marxar i si havia de carregar bidons ho intentava...he dit ho intentava si...que voleu, es petitoneta.

Taure com la nostre mare ha heretat d'ella el caràcter (una mica mandona jejejeje...no Ricky?), potser la tossuderia, però també la responsabilitat, el bon cor i la seriositat en el que fa...i encara que ho neguin les dues, l'addicció a la neteja i a l'ordre...només cal que veieu casa seva.

L'Anna i jo no ens assemblarem en el tema neteja, ho admeto, però si en que som reservats. Quan la vida li està negant el que ella (el que ells) més voldrien s'ho queda per ella, de fora no li notaràs, tindrà la mateixa clara alegre amb el somriure estampat a la cara de sempre. Diuen que es bo exterioritzar les coses, no sé, ella s'estima més passar la penitència per ella mateixa. Fins i tot quan l'he fallat (que ho he fet, i potser massa) no m'ho ha fet saber, mai una mala cara, una mala paraula, mai un lleig, malgrat a vegades no hagi adoptat el paper que un bon germà gran hauria de tenir. Però bé, diuen que de tot se n'aprèn, i aprendré a no fallar-li més com ella aprendrà a fer brunyols tal com calen.

En fi germaneta, 32 anys de res. Vigila Ricky, que ara la teva dona, la meva germana, està a l'edat de que agrada tant als homes de 40 i pico com als jovenets de 20 eh? jajaja, menys mal que en tu ha trobat el que necessitava, heu fet sort els dos.

Ahhh, i una última cosa, sabeu una altra cosa en la que no ens assemblem? Ejem...doncs en que és una miqueta "pijeta" .... miqueta seria irònic en aquest cas (ho sento Anna, rebentava si no ho deia...ja em perdones no?).