A hores d'ara ja deveu estar suposant que parlo d'en Pep Guardiola i de la seva roda de premsa. Vaig començar a sentir la roda de premsa en directe a la radio mentre aparcava el cotxe i la meva sensació a ser la de punt d'inflexió, la d'alliberament per moltes dels culés (per no dir tots) però sobretot pel propi Guardiola que, m'imagino, estava desitjant deixar anar tot el que ha hagut d'aguantar durant tot l'any. Obviament les xarxes socials van començar a anar plenes de gent a favor i algú en contra (obviament, entre les "meves amistats virtuals" hi ha més culés que merengons), i tant va ser les ganes que em van donar d'escoltar més i més que a la nit vaig fer zapping entre "Punto i Pelota" d'Intereconomia i "Futboleros" de Marca TV...i el més important de tot, vaig sobreviure a tanta dosi...sovint lental.
Com a entrenador que sóc sempre he pensat que la psicologia té un pes molt important en la consecució dels objectius. Imagineu-vos el que haurà passat pel cap dels jugadors sabent que el seu entrenador, aquell a qui admiren i segueixen, ha fet un pas endavant per defensar la institució, l'estil de joc, la filosofia.... Alguns creuen que ara Guardiola ha entrat al joc de Mourinho, jo no ho crec pas. Estic segur que Guardiola seguirà essent el paio intel·ligent, respectuós i moderat; de fet, ahir, amb tot el que va dir, no va perdre ni per un instant les formes.
Les tragaderes d'en Pep, i de tothom, no són infinites. I per què va saltar ahir i no 6 mesos abans? Perquè ahir Mourinho va parlar directament d'ell, dient el seu nom. Sempre, quan els periodistes burxaven perquè el de Santpedor explotés recordant-li les referències a ell o al seu club que feia en Mourinho, ell responia que si l'entrenador portuguès no havia dit el seu nom o el nom d'algun jugador ell no tenia res a dir. Però ahir Mourinho va atacar directament l'entrenador anomenant-lo pel seu nom.
Avui és un d'aquells posts que tindria ganes que s'allargués i allargués, un altre dia potser hi tornaré, sobretot per parlar d'estratègies psicològiques en l'esport (cosa que m'encanta). I potser per parlar d'en LLach que també m'encanta (quina pujada d'adrenalina quan acaba la roda de premsa citant frases de la cançó "País Petit" del geni de Verges). Això si, tinc una gran crítica a en Pep Guardiola: com ja vaig escriure al twitter ahir a la nit, des de la roda de premsa d'ahir, el llibre "Paraula de Pep" que em va regalar la dona per Sant Jordi ha quedat desfassat. Per qui no ho sàpiga aquell llibre és un recull de frases que en Pep ha dit en roda de premsa i que confereixen totes juntes la filosofia de can Barça...faltarà l'èpíleg d'ahir.
Ja tinc ganes que siguin les 20:45h!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada