a mitja feixa

El calendari a vegades té certes casualitats, i avui se'n produeix una, això si, en el calendari propi que un maneja. Avui coincideixen dues efemèrides que fan referència a dos dels reptes que en certa manera tinc en marxa. En un d'aquests podríem dir que la noticia és bona i en l'altra no tant. M'explico.

Avui 3 d'abril és el dia que tenia marcat de fa temps per fer el meu primer 10 mil amb cara i ulls, buscant no només finalitzar sinó mirant de batre una marca. El primer cop que vaig còrrer una cursa de 10 km fou al febrer, la cursa organitzada pel gimnàs Wellness de Girona; allà només buscava acabar i malgrat això vaig còrrer a 5'07'' el km; obvi era que en el meu següent 10mil miraria de batre la marca dels 5' el km i, qui sap, si els entrenaments haguessin anat bé igual m'hagués plantejat de baixar de 4'50''. Per la gent que corre possiblement aquestes marques siguin irrisòries però per un paio com qui escriu, que fa un any era incapaç de còrrer 400 metres sense treure la llengua la idea era prou motivadora.

Però avui la cursa d'Esports Parra s'haurà de fer sense mi; la inoportuna lesió (que ja he comentat prou vegades) al genoll ha fet que ho hagi de viure des de la distància...això si, pendent del twitter per a veure com acaba el meu company de reptes, en Borja. Quan em recuperi del genoll serà qüestió d'agafar el calendari i posar nova data al repte, perquè un repte no es pot deixar mai a mitges.

El repte que si que tinc a mitges (però perquè tot té el seu ritme) és el d'aconseguir escriure un post cada dia en aquest bloc. Avui 3 d'abril escric el missatge 183, i un any té 365 dies...a mitja feixa!!!! Cada post que escrigui a partir d'avui serà un post menys que quedarà per complir l'objectiu. Deu n'hi do, sincerament em pensava que em costaria més tenir un tema per cada dia...però mira, el dia a dia ens dóna molts motius per escriure. Deixeu-me donar les gràcies pels que em llegiu a vegades, és bonic saber que algú llegeix el que escrius (malgrat no sigui aquest el motiu principal de passar mitja horeta al dia davant el teclat). Ara més o menys puc entendre com es sent un periodista un cop envia una crònica o un escritor un cop el seu llibre apareix a les prestatgeries de les llibreries.

I demà un nou post, sobre què? doncs no ho sé, tenim tot un dia fantàstic per davant perqupe passin coses no?