viva los noviooos!

Ahir totes les radios, totes les teles, parlaven del mateix; en alguns casos fins i tot passant per davant de les xifres (preocupants) de l'atur que ahir es van conèixer. El casament reial de la corona anglesa, entre el segon en la línia successòria (Guillem) i la "plebea" que li va conquerir el cor, la Katy Middleton.

Avui seria molt fàcil per mi criticar tot plegat (sóc un republicà convençut) i...tard o d'hora no me'n sabré estar. Potser els monàrquics notareu que faig demagògia, potser si. Però, contesteu-me amb sinceritat, l'escenografia de tot plegat no era més pròpia d'un conte de Wald Disney o de les bodes de l'època de la Sisi Emperatriu més que una boda en ple segle XXI?.

Escoltava al vespre les audiències i es veu que en tot el món, un 2,2 milions de persones (si fa no fa un terç de la població mundial) havia seguit en directe l'enllaç. Una bestiesa. Com pot tanta gent agradar-li aquestes cerimònies excessivament ensucrades (sempre pel meu gust eh?) i artificioses? De totes formes, després em vaig arrepentir una mica de no haver-la seguit quan via twitter vaig rebre comentaris brillants que havien fet alguns dels "entesos" que comentaven la boda per la tele; per mostra un botó: es veu que el vestit de la núvia era quasi igual al que havia portat la Belen Esteban en la seva darrera boda; brutal no? Tothom dient que si la "princesa Caterina" tindria com a referència la seva sogra (Lady Di) i realment la seva inspiració és la "nostra" princesa del poble.

Deien que en aquest enllaç hauria triomfat l'amor i no pas en l'enllaç de fa 30 anys entre els pares del príncep hereu; no en dubto d'això, però la font, la prova irrefutable de que això era així, havia estat que els recent casats s'havien fet dos petons des del balcó de Buckingham. Gran conclusió.

Pel que van dir, el convit (bé, els convits) van ser pagats a mitges entre les famílies dels nuvis, per tant, com a mínim per part de la casa reial va ser pagat pel contribuent; i la seguretat de tot l'enllaç va còrrer a càrrec del govern britànic, vaja, que només aquesta segona part de les despeses havia costat uns 50 euros per ciutadà... jo això no m'ho vaig gastar ni per la meva boda.

I per acabar unes quantes reflexions extretes de l'enginy dels twitaires: "com de llarg hauria estat l'àpat si els nuvis havien de portar un puro a cada home convidat i fer-se les fotos de rigor?" "què deu haver a la llista de noces?" i, això si, malgrat l'hermetisme que han volgut portar ja se sap que "el viatge de noces serà al Salou Fest".

Pues eso, ¡¡¡que vivan los novios!!!