natació

Hi ha coses, moltes, en les que les persones canviem al llarg de la vida. I ara us n'explicaré una que n'és un exemple clar: la natació.

En la meva escola, els Maristes, de petit, feiem un dia a la setmana natació. No era una activitat extraescolar si no que es feia en horari escolar, per tant, era obligatori, Em sembla recordar, fins i tot el dia: dimecres, El dia que hi havia natació em venien tots els mals (ficticis clar): mal de panxa, marejos...tot per poder quedar-me a casa i no haver-hi d'anar. Però de petits es nota molt quan mentim...i no colava...

Així doncs ja em teniu a la piscina del GEIEG de Sant Ponç, no hi he tornat mai més d'ençà aquella època però encara me'n recordo ben bé com era tot plegat, fins i tot m'enrecordo que per accedir dels vestuaris a la piscina havia de pujar 3-4 escalons... Suposo que les meves reticències a anar a la piscina eren directament proporcionals a les meves poques habilitats natatòries.

Ja de molt més gran, de fet, farà uns 4-5 anys, era soci de la piscina-gimnàs de Salt, bàsicament hi anava per fer gimnàs però algun dia vaig intentar fer piscina. Intentar no seria la paraula, obviament aquí no tenia el canguelo de petit i per tant hi entrava voluntàriament, però la combinació de la meva fluixa forma física i de les meves insufucients habilitats natatòries feia que hagués de descansar cada 2/3 piscines i no em completés més de 25 en una sessió.

L'any passat em vaig apuntar a la piscina de Roses, ara sóc mig empordanès, recordeu. Aquí vaig decidir apuntar-me a un curset de natació, 3 mesos, 2 hores setmanals; més que res perquè algú amb idea (el monitor) m'ensenyés quatre coses bàsiques, entre elles la que em porta de corcoll sempre: saber moure les cames correctament, que les acabava sempre duent penjant.

El curset va anar prou bé, o això vaig notar. Evidentment no puc dir que nedi molt i molt bé però com a mínim les meves habilitats ara són suficients. I això ho he notat ara; ara que per la inoportuna lesió de genoll he hagut de canviar els meus hàbits d'exercici i, com  a mínim mentre estic de "baixa" la natació és ara la meva activitat aeròbica principal.

I he passat de la meva fòbia infantil, a les 25 piscines de sessió llarga fa uns anys a les 80 d'ahir al matí, això si, no pas seguides, descansant 1' cada 20...però no està pas malament no? Estar gairebé una hora seguida nedant semblava una quimera per mi, i mira, poc a poc s'ha anat fent...i és que gota a gota s'ompla la piscina, vull dir... la pica.